Blogia

webnom

6-07-06 Assumpte: 14 Reunió amb alumnat. Celebració final activitat: caminada i berenar

6-O7-06Assumpte: 14a Reunió amb alumnat. Celebració final activitat: caminada i berenar 

Finalment s’ha pogut portar a terme un acte final i que alhora ha servit de celebració de la realització del projecte Xarxa (webnom-webrutes). Tot i que en general aquest tipus d’actes no se celebren, potser ni tan sols s’hi pensa, quan la Pilar Comes (des del projecte Xarxa –APS) ens va comentar la seva conveniència, nosaltres ho vam considerar oportú ja que així resultaria més gratificant l’esforç fet entre tots.

Igualment, quan ho vam proposar als alumnes també van reaccionar amb certa sorpresa però també amb il·lusió. Teníem clar que aquest acte podia ser ben senzill i que no calia organitzar cap mena de “festassa”. I de fet va ser en una de les últimes reunions amb el grup que es va acordar que la millor manera de portar-ho a terme era trobar-nos per fer un dels recorreguts proposats a Webrutes o si més no una part. Atès que ens trobem a finals de curs no ha estat fàcil trobar una data que anés bé a tothom i finalment hem hagut d’esperar fins al 6 de juliol. La convocatòria és molt senzilla: fer una excursió pel Puig Castellar (una part de la primera ruta descrita al treball anomenada de Fontderola), a la tarda i tothom qui vingui que porti algun menjar o beguda per compartir.

  Als volts de la 5 ens trobem els alumnes amb una colla d’amics seus que també faran la ruta; a part del professors impulsors del Xarxa-Webnom, també ens acompanyarà la coordinadora pedagògica del centre Itzíar Urbiola. Com que fa una forta xafogor pròpia de l’època, els nois protagonistes de la Webrutes proposen només arribar al Roc Gros. Abans d’iniciar la caminada visitem el santuari de l’Ajuda, punt de trobada de les tres rutes presentades al treball. Per camps ja segats i masies citades a la webrutes, anem pujant fins al punt culminant de l’excursió; abans visitem alguns dels punts d’interès, potser el que ens crida més l’atenció és la Mina, un recorregut subterrani de força metres que fem amb l’ajuda de llanternes. Molts dels presents desconeixíem aquest indret i destaquem que gràcies a la ruta descrita aquest singular lloc ara serà més conegut i apreciat.

 

Un cop arribats al cim del Roc Gros, des d’on es contempla una important panoràmica de la Plana de Vic envoltada dels seus contraforts muntanyosos, descansem i en un ambient molt distès, alegre i festiu compartim una variada oferta de menjar i de beure. Ens fotografiem i celebrem, tant la iniciativa i consecució de Webrutes com la de la sortida, i aprofitem el capvespre per anar descendint altre cop cap a Balenyà i Centelles on hi arribem ja força tard.

 

Com apuntàvem en un principi, ha estat una manera senzilla però ben viscuda de celebrar el final del treball.  

  

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

30-06-06 Xarxa Barnils. 13a sessió amb els alumnes Presntació a Centelles

30-O6-06Assumpte: 13a Reunió amb alumnat. Presentació pública de Treballs de Recerca de Batxillerat (Ajuntament de Centelles i IES Pere Barnils)  

Com ja  és habitual, a finals de curs l’IES Pere Barnils, convidat per l’Ajuntament de Centelles, fa una presentació pública d’alguns treballs de recerca prèviament seleccionats sobretot pel seu interès i per tractar temes d’àmbit local. Aquest curs aquest acte ha tingut lloc a la Capella de Jesús a les 8 del vespre i amb força  públic.

L’acte l’ha encetat Joan Soler, regidor d’Educació de l’Ajuntament, qui ha destacat la qualitat dels treballs i sobretot  l’interès per part de la seva regidoria a l’hora de difondre´ls; per això també li és grat anunciar que enguany i per primera vegada hi ha previst de cara a la tardor poder-ne publicar per escrit un resum de cada un d’ells. Seguiment Itzíar Urbiola, coordinadora pedagògica del centre també destaca l’esforç i el resultat dels treballs i passa a presentar-los: Història del Club Patí Centelles d’Arnau Casanovas, Origen, història i evolució dels carrers més cèntrics de Centelles d’Anna Dorca, La via ferrada de les Baumes Corcades d’Arcadi Giol i La comunicació a Centelles durant el segle XX de Martí Valldeneu. Cal destacar, a part del treball notori de tots ells, una execel·lent exposició oral, acompanyada del suport visual (power point). El públic ha seguit amb molt d’interès totes les presentacions. L’acte ha acabat amb un petit refrigeri i una animada conversa entre els assistents. També és de subratllar que de l’acte se’n farà ressò tant la premsa local (El Portal) com la comarcal (El 9 Nou).

 

Finalment, adjuntem el text que ha servit de presentació del treball d’Anna Dorca, inclòs en el projecte Xarxa.

  Més enllà d’un treball obligatori establert pel currículum de batxillerat, potser sovint massa dirigit i formal; més enllà d’una pura nota numèrica, des del Pere Barnils sempre hem volgut impulsar uns projectes de treballs de recerca prou engrescadors, que sobrepassin l’àmbit merament acadèmic. I podem estar ben satisfets perquè, un curs més, aquesta mostra que avui presentem ve a palesar amb escreix l’obtenció d’aquest objectiu.Des d’un bon principi, l’Anna va tenir ben clar l’objectiu fonamental del seu treball: conèixer l’origen, formació i evolució del centre històric del nucli urbà de Centelles a través de la història dels seus carrers més antics.Val a dir que el treball ha rebut el suport del projecte Xarxa: una iniciativa endegada per la Fundació Universitària Martí l’Humà de la Garriga, portada a terme per diferents equips d’instituts del Vallès Oriental però entre els quals també s’hi troba l’IES Pere Barnils, i que ha promogut una sèrie d’iniciatives innovadores per posar en pràctica l’anomenat Aprenentatge i Servei (una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat) així com també l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, les TIC. Potser és per això que l’Anna ha vingut treballant dos procediments aparentment oposats però que a la llarga han encaixat perfectament: d’una banda, la recerca d’informació per via oral, conversant amb la gent gran del poble, i això de gran no ho dic pas per l’edat, furgant la saviesa popular, la història local, aquella que de tant que se sap no s’acaba escrivint i que, encara que hom la conegui,  corre el risc de perdre’s irremeiablement. De vegades, d’allò mateix que tenim tan a la vora, no acabem d’apreciar-ne el seu valor...  Ja sabeu allò de “qui perd orígens, perd identitat...

I per una altra banda, ha volgut fer ús de les TIC, les quals doten al treball d’unes enormes possibilitats, fins fa poc inimaginables. Per això, també des d’un bon principi, l’Anna va tenir clar de poder exposar els seus resultats finals mitjançant la creació d’una pàgina web, consultable des de qualsevol lloc i sempre modificable. També és remarcable l’ús de la fotografia: d’una banda l’encant de les primeres imatges gràfiques del poble, d’una altra, el seu aspecte actual, o fins el que se li pretén donar quan hagin acabat les obres de remodelació.

 Us convido, doncs, a veure plàcidament, i només per posar un exemple, com era el carrer Socós, ara tot just fa un segle –poca broma, eh?-, i com és ara. Només heu de clicar: webnom.proxarxa.net. 

27-06-06 Xarxa Barnils Sessió Seminari (20a) i Postgrau (16a)

27-06-06
El Bruguer Vell. Bigues i Riells
Assumpte: Sessió de Seminari del Projecte Xarxa (Sessió 20). Postgrau Tic i Educació per a la Ciutadania (Sessió 16). Dinar final de curs
 Dinar 

L’1 de juliol de 2005 vam fer un dinar de final de curs del Seminari del Projecte Xarxa al Bruguer Vell de Bigues i Riells. L’Enric, l’amo, ens va explicar i ensenyar el conreu de la vinya i l’elaboració de caves i vins. En una taula llarga, a l’ombra d’una porxada d’una antiga pallissa, els participants dels projecte vam gaudir d’un excel·lent dinar: pica-pica de peix i fideuà.

 

Avui, 27 de juny de 2006, quasi un any després, celebrem el final de curs al mateix lloc. Hi som quasi tots (falta la Rosa Maria Trias del Blancafort de la Garriga) i a més hi ha la presència de J. Puigdomènech, del CRP del Vallès Oriental, interessat per promoure el projecte en altres centres de la comarca. El lloc, l’ambient, l’airet que atenua la calorada, la tertúlia i el dinar (gaspatxo amb meló, pastís d’escórpora, paella d’arròs, gelats i vins i cava de la casa) són excel·lents.

 Seminari La Pilar Comes ens presenta la Proposta de Calendari de Treball de la Tercera Fase del Projecte Xarxa (setembre-desembre 2006): 26 de setembre (data límit de presentació de la memòria de cada projecte –document màxim de 50 pàgines, fotos i documents gràfics i power-point per preparar la publicació); 3 i 4 de novembre (Jornades d’Aprenentatge i Servei, organitzades pel Centre Promotor d’AS, amb la previsió d’un acte de cloenda a la Garriga mateix amb la presentació dels nostres projectes); 9 i/o 10 desembre (Jornada “TIC i Educació de la Ciutadania” i cloenda del Projecte Xarxa, organitzat per la FUMH de la Garriga i la UAB, amb la presentació dels resultats del Projecte Xarxa i les publicacions. A continuació, es fa saber la idea sorgida a l’IES Cumella d’assistir al congrés internacional d’APS a l’Argentina, a la tardor. Ja veurem què passa. Finalment, nosaltres mateixos, des de l’IES Pere Barnils, comuniquem que les nostres treballs de recerca es presentaran públicament i tindran publicació local (el d’Anna Dorca, de Centelles, presentació pública organitzada per l’Ajuntament divendres 30 de juny; publicació resum a l’octubre; el de Jordi Ginesta i el de Josep Milà, de Balenyà, presentació pública a l’Ajuntament i publicació durant el desembre de 2006).  Postgrau   SES Manuel Carrasco i Formiguera. Sant Feliu de Codines: presentació ProXarxa: Projecte METEOS@NTFELIU L’exposició va a càrrec de Ferran Mur. Lògicament, el seu projecte es basa en el recull de dades meteorològiques i de l’ús i resultat  que n’extreuen. D’aquesta manera, destaca que aquest treball, portat a terme en un crèdit variable de meteorologia de 2n ESO que es repeteix trimestralment, i a part d’aplicar els propis coneixements de ciències naturals, els ha servit per comunicar-se amb la gent gran del poble (per comentar i contrastar dades i informacions); preparar un petit guió radiofònic i posteriorment realitzar-lo a la mateix emissora de Sant Feliu; treballar matèries d’altres àrees curriculars (com pot ser refranys o dites populars relacionades amb el temps) etc. En aquest sentit, Ferran Mur es mostra altament satisfet de l’experiència per les seves possibilitats i perquè ha pogut posar en pràctica l’aprenentatge i servei. També vol reflectir alguns contratemps:  problemes tècnics i de calendari (han passat molt de temps esperant la instal·lació dels equips tant informàtics com l’estació); adonar-se que és millor treballar amb una estació convencional o analògica que una de digital, ja que així l’alumnat experimenta millor el recull de dades; la dificultat que representa treballar amb alumnat diferents cada trimestre... Finalment es mostra optimista ja que aquest curs els haurà servit d’experiència i de cara als propers anys podran millorar el treball i consegüentment els seus resultats.  

30-05-06 Xarxa Barnils. 2n enregistrament vídeo

30-05-06Assumpte: 1r enregistrament en vídeo Xarxa Barnils.  Tal com s’havia previst, a primera hora de la tarda ens trobàrem a l’IES  Pere Barnils d’una banda, Joan Brussosa i Joaquim Pratsobreroca, professors del centre i participants al projecte Xarxa i d’una altra, Pilar Comes, coordinadora del projecte i Agustí Coromines, pedagog i tècnic d’imatge, persona encarregada d’elaborar un reportatge audiovisual sobre Xarxa. Després de plantejar les millors condicions per efectuar la gravació, decidim portar-la a terme a la mateixa entrada del recinte. Es tracta que els dos professors que estan duent el projecte a l’IES Pere Barnils descriguin en què es concreta el seu treball efectuat (dos treballs de recerca amb alumnes de batxillerat) i sobretot que comentin davant la càmera les seves impressions i de com els dos eixos principals de Xarxa (l’aprenentatge i servei i l’ús de les TIC) s’han anat plasmant en tot el procés del projecte.  Agustí Coromines prepara  el material i tots els detalls previs a la gravació i després d’aconsellar-nos atesa la nostra inexperiència entrem en acció. Tot l’equip dóna per bo l’enregistrament que un cop seleccionat servirà per confeccionar el documental final.

9-05-06 Xarxa Barnils. Reunió amb regidors (Aj. Balenyà)

9-05-06Assumpte: Reunió amb regidors de l’Ajuntament de Balenyà-Hostalets. Presentació del Treball de Recerca “A peu per l’Alt Congost. Tres rutes per gaudir de Balenyà i Tona”, el seu web i possibles presentació i edició  

Prèvia concertació, ens reunim a l’IES d’una banda, els regidors d’Educació, Cultura i Festes (sr. Figueras i sr. Terns) i, d’una altra, els professors Brussosa i Pratsobreroca per valorar el treball efectuat pels alumnes Ginesta i Milà. Des d’un principi els regidors queden gratament sorpresos de   la  qualitat del treball i, sobretot, per la capacitat de saber despertar  interès excursionista i turístic a un municipi que tradicionalment no se li n’ha donat.

Després de comenta la millor manera de presentar i divulgar el treball, els regidors mostren interès perquè es publiqui amb motiu de la Festa Major d’Hivern ja que ja hi ha la tradició de publicar treballs de tema local. També decidim que és millor fer la presentació, tant del treball com de la seva web, en un acte durant aquestes festes i no fer-ho ara.

Val la pena de destacar la il·lusió amb què rebem aquest treball i nosaltres –els professors- només som testimonis de com el treball efectuat pels alumnes comença a ser molt ben rebut per part de la comunitat.

2-05-06 Xarxa Barnils. 12a reunió amb els alumnes

2-05-06Assumpte: 12a Reunió amb els alumnes. Seguiment del procés d’elaboració: acabats dels webs, presentacions públiques, edicions 

Al departament de Llengua catalana de l’IES ens reunim d’una banda, els alumnes que han portat a terme el treball Anna Dorca, Jordi Ginesta i Josep Milà i, d’un altra, els professors-tutors  Joan Brussosa i Joaquim Pratsobreroca. La trobada serveix per tractar aquests punts:

 

·        Repàs de l’estat de les webs. Palesem que tant una com l’altra es trobem pràcticament finalitzades, però que hi ha alguns detalls importants que cal retocar: a la webnom, cal canviar el plànol per un que ja fa temps ha estat lliurat a Jordi Rispa, tècnic informàtic de la FUMH, i que hi falta la descripció de l’informant principal del treball que és Pere Camprubí. Pel que fa a  webrutes ens adonem que falten algunes fotos, algun punt d’interès que està penjat on no li pertoca i que cal connectar els punts d’interès amb el seu punt concret de cada mapa. Aquesta última tasca la farà Jordi Rispa. També queda pendent buscar la informació etimològica de cada topònim, els tutors animem els alumnes a fer-ho.

·        Presentació dels treballs. Comentem que el treball de l’Anna Dorca ha estat seleccionat per ser presentat a la comunitat en un acte de final de curs a l’Ajuntament de Centelles; també la informem que segurament que aquest any es publicaran resums dels treballs seleccionats. Quan s’acosti la data, ja prepararem la presentació. Pel que fa a webrutes, també els comentem l’interès que té d’Ajuntament de Balenyà per donar a conèixer aquest treball i que properament ens entrevistarem amb regidors.

·        Acte final. Comentem la conveniència de celebrar un petit acte final d’aquesta activitat. Per aquest motiu, decidim que quan haguem acabat el curs acadèmic (finals de juny-principis de juliol) anirem a recórrer almenys una part d’alguna de les rutes.

  

28-03-06 Xarxa Barnils Sessió Seminari (19a) i Postgrau (15a)

28-03-06
IES Vil·la Romana. La Garriga
Assumpte: Sessió de Seminari del Projecte Xarxa (Sessió 19). Postgrau Tic i Educació per a la Ciutadania (Sessió 15)
 Seminari Primer de tot, es repassa el calendari d’activitats: avui, Vil·la Romana; Sant Feliu, més tard; al novembre, Jornades Internacionals a la Garriga amb participació del Projecte Xarxa. A continuació, es marca les següents prioritats per a cada centre: acabar el projecte, elaborar la memòria final, mirar d’ancorar el projecte en el centre i divulgar-lo cap enfora.Tot seguit, es fa una valoració de la conferència d’ahir a Barcelona de María Nieves Tapia: el nostre projecte no encaixa amb l’ApS d’Argentina; els centres d’educació han d’arribar a ser nodes de coneixement social i no pas pàrquings ni focus de conflictes; en el món occidental la pràctica és més important el servei a l’alumnat que no pas a la societat, mentre que en societats com l’Argentina és tant important el servei a l’alumnat com a la societat; es ressalta la importància de la celebració en les fases de l’ApS ja que és on es treballa més en clau d’èxit (“Al costat dels focs per apagar, castells de focs  per admirar, fer festa i celebració.”)  Postgrau   IES Vil·la Romana La Garriga: presentació ProXarxa: Projecte PDI i web participativa Pilar Comes, coordinadora del projecte, fa una prèvia tot remarcant que el(s)  projecte(s) de l’IES Vil·la Romana és molt ambiciós: per una banda, la introducció i l’aplicació de diverses pissarres digitals interactives (PDI) en algunes àrees del currículum i, per una altra, la web participativa (amb 4 ordinadors al vestíbul del centre i basat en una plataforma postnuck).Eulàlia Paredes, directora del centre, ens presenta els principals objectius del seu projecte: incentivar l’ús de les TIC i incloure el ProXarxa dins el Projecte de Centre. A continuació ens exposa, amb la col·laboració de Carles de Cubas i Josep Rey, les aplicacions, pràctiques i aprenentatges de la PDI (ja s’havia fet una sessió dedicada en part a la PDI, el 14-02-06, al mateix IES). Sobre aquest tema, cal apuntar que les conclusions són positives i cal destacar que insisteixen que la gran revolució de la PDI, segons aquests professors, és disposar d’Internet a l’aula amb projector i pissarra. A continuació, Eulàlia Paredes, Míriam Argilés i M. Antònia Cabra exposen el treball iniciat al web participatiu: s’han realitzat fòrums de l’assignatura de Química i un fòrum especialment actiu, reeixit i, per tant, de participació positiva, en una tutoria de 1r d’ESO (amb aquests objectius principals: treball de control i agenda de deures, fòrum a l’entorn de les preocupacions, neguits i problemes de l’alumnat). En aquest punt, nosaltres, professors de l’IES Pere Barnils, relacionem aquestes activitats amb la nostra pràctica de bloc participatiu “Fontderola” que va obrir fòrum entre l’alumnat de 2n de Batxillerat a l’entorn de la lectura dels contes d’Olivetti... de Quim Monzó.En l’apartat de conclusions, Pilar Comes destaca que aprendre i ensenyar amb les innovacions de PDI i web participativa és diferent. Entre altres coses, insisteix que l’alumne se sent més valorat si participa en l’elaboració de la classe (alumnat ajudant del professor en les sessions del PDI, alumna que participa en els fòrums de la web participativa...).Per part nostra, i sense comunicar-ho al final de la sessió sinó que va quedar escrit en les nostres notes particulars, cal que deixem constància de la conclusió següent: hi ha diferències en el ProXarxa de la FMH de la Garriga entre grups com el de l’IES Vil·la Romana (grups amb nombre alt de professors, amb implicació directa de l’equip directiu, amb un projecte que ha anat creixent progressivament) i grups com el nostre, de l’IES Pere Barnils, amb només dos professors participants, sense implicació directa de l’equip directiu i amb un projecte molt marcat i pautat d’inici però sense evolució progressiva al llarg dels mesos del projecte, tot i assolir els objectius generals.

27-03-06 Xarxa Barnils Sessió Postgrau (14a)

27-03-06
UB. Campus Vall d’Hebron. Barcelona
Postgrau Tic i Educació per a la Ciutadania (Sessió 14)
 

Postgrau

  CONFERÈNCIA: Aprendizaje i Servicio solidario: principios básicos para su integración en prácticas educativas formales y no formales 

A càrrec de María Nieves Tapia[1], coordinadora del “Programa Nacional Educación Solidaria” del Ministeri d’Educació, Ciència i Tecnologia de la República Argentina, i directora acadèmica de CLAYSS (Centro Latinoamericano de Aprendizaje i Servicio Solidario).

 

La ponent exposa els principis de l’ApS i els exemplifica i il·lustra amb experiències viscudes a l’Argentina (forestació en barris perifèrics de Salta, pràctiques sobre barreres arquitectòniques, aplicacions en orgranitzacions juvenils, disseny i pintura de murals en centres comunitaris, treball a l’Escuela de la Penitenciaría de alta seguridad gral de Alvear, etc.). En la seva exposició ens adonem que l’ApS que ens presenta va íntimament relacionat amb el treball de camp, per una banda, i amb el servei solidari, per l’altra. És en aquest sentit que els components del Projecte Xarxa ens adonem de la distància que hi ha, dintre, això sí, del mateix concepte d’ApS, entre una visió més d’atenció social i de pràctica solidària, paral·lela a l’ensenyament formal, aplicada a l’Argentina, en barris perifèrics, i una altra visió més d’educació per a la ciutadania, dins de l’ensenyament formal, la nostra, estudiada i aplicada a Catalunya.

 

Paradoxalment, un dels textos comentats en la seva presentació és l’anomenada “Definición catalana de aprendizaje-servicio”. Vam entendre que l’adjectiu català es deu a la visió d’estudiosos catalans de l’ApS que treballa i divulga MN Tapia. Vegem-ho:

 

El aprendizaje-servicio se identifica con una actividad educativa que plantea la adquisición de conocimientos, conjuntamente con la aplicación de las materias de estudio y con la puesta en juego de actividades y valores a través de la realización de un servicio pensado para cubrir las necesidades de la ciudadanía.”

(Fragment. El subratllat és nostre)

 

La presentació, en power-point, és clara, adequada i ben estructurada. Es basa sobretot en la relació continuada de concepte i reflexió amb pràctiques i vivències. Les pràctiques i vivències han estat esmentades més amunt; els conceptes principals i les reflexions desgranats en la presentació són els següents:

 

·        Definició catalana de l’ApS.

·        El concepte que el servei solidari canvia la forma d’aprendre (“la immersió social no és tant per canviar la societat sinó per canviar l’aprenent”).

·        Elements essencials de l’ApS (protagonisme juvenil, servei solidari, articulació entre servi i continguts educatius).

·        Els quadrants de l’ApS (servei comunitari institucional + ApS + iniciatives solidàries asistemàtiques + treballs de camp)

·        Etapes d’ApS (ja estudiades en el nostre postgrau a la sessió 22-11-05).

·        Exemples de reflexions i vivències. Per exemple:

“¿Quieres saber? Estudia.¿Quieres saber más? Búscate un buen maestro.

¿Quieres saber más todavía:? Ensenña a los demás lo que has aprendido.”

 

Es va acabar amb un breu debat i amb la visualització a la pantalla d’adreces útils:

www.clayss.org; www.pasojoven.org; www.me.gov.ar/edusol.


[1] Cal llegir l’entrevista apareguda a Presència, 23-29 juny 2006.

 

14-03-06 Xarxa Barnils Sessió Seminari (18a) i Postgrau (13a)

14-03-06
CTUG. Granollers
Assumpte: Sessió de Seminari del Projecte Xarxa (Sessió 18). Postgrau Tic i Educació per a la Ciutadania (Sessió 13)
 Seminari Els diferents grups de treball del projecte Xarxa anem elaborant la memòria, anem preparant material per a l’alumnat, etc.  Postgrau   IES Manuel Blancafort La Garriga: presentació ProXarxa: Projecte Cartòtic Els professors Lluís Almor i Rosa M Trias, del Departament de Matemàtiques de l’IES Manuel Blancafort de la Garriga presenten el seu porjecte particular. De primer, ens exposen que el seu projecte els va arribar una mica de rebot a causa de circumstàncies internes del seu centre. Segonament, exposen que l’alumnat amb qui treballen dins el seu projecte  són els que formen part del grup 4t A, del projectre ACADA, per a alumnes amb grup especial, currículums adaptats... Vindria a ser el grup equivalent al RODA  de l’IES Lauro de les Franqueses i a l’ARREL de l’IES Pere Barnils de Centelles, per posar dos exemples.  Concreten que l’objectiu és fer matemàtiques a través del GIS amb aquest alumnat i durant dues hores setmanals. Detallen que les activitats se centren en l’elaboració d’itineraris i de comprovació real dels itineraris. Tant en una tasca com en l’altra, inclouen les activitats pràctiques de matemàtiques.  Continuem la sessió amb una pràctica preparada per aquests dos professors i destinada als diferents grups de treball de professors del ProXarxa. A través d’una ruta elaborada en GIS, cada grup, proveït d’un aparell, realitza un itinerari diferent per carrers de Granollers des del CTUG fins al bar de davant de l’IES Carles Vallbona per a berenar. L’experiència és interessant. En la darrera part de la sessió, en el moment de les reflexions, la conclusió més destacada d’aquest projecte en el marc de l’APS (pel que fa a les TIC ja queda exemplificat pel GIS mateix) és que aquestes activitats, sobretot quan el resultat del seu treball arriba a ser practicat per altres alumnes del centre, fa sentir als alumnes de 4t A en clau d’èxit, els motiva i els augmenta l’autoestima.

7-03-06 Xarxa Barnils Sessió Seminari (17a) i Postgrau (12a)

7-03-06
CTUG. Granollers
Assumpte: Sessió de Seminari del Projecte Xarxa (Sessió 17). Postgrau Tic i Educació per a la Ciutadania (Sessió 12)
 Seminari Els diferents grups de treball del projecte Xarxa anem elaborant la memòria, anem preparant material per a l’alumnat, etc.  Postgrau   IES Cumella Granollers: presentació ProXarxa: Projecte Què mengem? 

Projecte Què mengem?

 

Seminari.

Després del treball en grups, acabem la sessió en una posada en comú per acordar les últimes presentacions. Les propostes fetes i per Pilar Comes i consensuades són: el 14 de març, presentació de l’IES M. Blancafort; el 27 de març assistència a Barcelona a una xerrada de Nieves Tapia, pedagoga argentina i pionera de l’Aprenentatge i Servei; el 28 del mateix mes, presentació del projecte de l’IES Vil·la Romana i, finalment, el 4 d’abril el de l’IES Carrasco i Formiguera a Sant Feliu de Codines.

  

Proxarxa Comella

 

Sota el títol genèric de Què mengem el grup de professors de l’IES Antoni Cumella ens presenten aquest  ambiciós projecte que parteix de dos objectius principals: d’una banda,  millorar els hàbits alimentaris i fomentar els valors propis de la comunitat educativa i, d’una altra, posar en pràctica un tipus d’aprenentatge innovador  com és l’entorn virtual Moodle. L’adreça facilitada per poder comprovar el seu treball és iescumella.xtec.net/aulavirtual. Hi participa professorat d’àrees diferents: ciències, tecnologia, matemàtiques, a part de càrrecs de coordinació. L’alumnat implicat directament és de 1r, 3r, 4t d’ESO i 1r de batxillerat. Per sobre de les dificultats fan una valoració molt positiva de l’aula virtual, ja que representa un procés molt positiu d’autoaprenentatge i en el qual és més fàcil detectar problemes de comprensió, una nova forma d’atendre la diversitat.

 Les activitats principals portades a terme fins a la data es concreten en la confecció d’una base de dades (Excel) sobre dietètica, la realització d’un petit audiovisual  basat en petits consells sobre l’alimentació i una exposició sobre aliments naturals i artesans elaborats al Vallès. Destaquen que l’efecte d’aquest treball en conjunt no només repercuteix a l’alumnat sinó que s’adreça i implica a tota la comunitat familiar. Els professors informàtics destaquen l’ús del portal Post Nuke (consultable a iescumella.xtec.cat/pn/). Finalment, Pilar Comes valora molt positivament el projecte i en destaca la sort d’haver pogut comptar amb un equip de professorat òptim i complet, ja que està integrant tant per persones provinents de l’àmbit dels continguts (ciències naturals), d’aprenentatge (coordinació pedagògica)  i tècnic (informàtica).  

28-02-06 Xarxa Barnils. Sessió Seminari (16a) i Postgrau (11a)

28-02-06
CTUG. Granollers
Assumpte: Sessió de Seminari del Projecte Xarxa (Sessió 16). Postgrau Tic i Educació per a la Ciutadania (Sessió 11)
 Seminari Els diferents grups de treball del projecte Xarxa anem elaborant la memòria, anem preparant material per a l’alumnat, etc. Per part nostra, hem penjat memòries al blog Xarxa i hem consultat les webs per comprovar el seu estat.  Postgrau  Jordi RISPA  (FUMH La Garriga). Revistes escolars digitals Pilar COMES (FUMH La Garriga). Alteris, web per a tutories, educació ciutadania  IES Lliçà: presentació ProXarxa: Projecte ELI El projecte ELI (sigles d’Espai Lliçà Interactiu) ve a ser una revista escolar però en format digital en la qual, a part de vincular la diferent activitat interdisciplinària de i per a l’alumnat, pretén alhora oferir un servei a tota la comunitat relacionada amb l’IES (cal destacar que Lliçà presenta un nucli urbà molt disseminat). De moment, a més del professorat implicat en el projecte, hi participa l’alumnat de 1r i 3r d’ESO i un c. variable també de 3r d’ESO. Per mitjà de l’adreça http://eli.proxarxa.net, podem visionar l’estat del projecte ja força efectiu. La web presenta dues parts: una de fixa, on a través d’enllaços (hemeroteca) hi quedaran penjats números anteriors de la revista digital i la part variable on, com si es tractés de la portada d’una revista, es poden veure les diferents seccions o apartats. Intentaran editar (o penjar) un número per mes i també miraran de fer alguns monogràfics, per exemple, un per Sant Jordi.  Els professors que presenten el projecte destaquen les dificultats inicials (tant tècniques com de coordinació) però també la seva bona acollida. I sobretot la important repercussió  (motivació que està despertant tota la iniciativa, foment del treball cooperatiu i  la relació professorat-alumnat, l’ús de les TIC i d’algunes tècniques que els serviran per al treball de recerca, l’incentiu per a l’interès de la comunitat (comptar amb el factor públic a l’hora de fer treballs), etc. Finalment, s’apunta que hi ha altres projectes semblants en altres centres i que un important precedent  ha anat a  càrrec de El periódico en format PDF. Per la seva part, Pilar Comes exposa el projecte Alteris (www.alteris.org) també com un intent de web participativa, que justament es centra en tot un seguit d’activitats i de plantejaments didàctics sobre la ciutadania a fi d’augmentar la competència de l’alumne o la persona per argumentar i saber convèncer els altres. A través d’”Aplicador de tasques” ens mostra alguna de les interessants activitats d’Alteris, i també en destaca el problema que representa el fet de no poder guardar aquest material. Pilar Comes ens proposa que en fem difusió i que també el critiquem perquè creu que és un bon treball però que li falta donar-se a conèixer i, si cal, modificar-lo. Creu que de vegades un excés d’informació ens perjudica i que hem avançat molt en noves tecnologies però el que cal sobretot ara és avançar en noves didàctiques.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

23-02-06 Xarxa Barnils. 11a reunió amb els alumnes

23-2-06Assumpte: 11a Reunió amb els alumnes. Presentació acadèmica i avaluació dels treballs de recerca de batxillerat  

Després d’haver estat pesentats per escrit (13 de gener), l’alumnat ha anat exposant oralment sengles treballs durant el mes de febrer i tal com és preceptiu.

En el cas concret de l’alumnat pertanyent al Projecte Xarxa, i després de diferents contactes amb els seus tutors per tal de preparar l’exposició així com de contrastar l’estat de les webs, que durant aquest període es troben en plena confecció, ha quedat convocat pel dia 23 de febrer.

La primera presentació va a càrrec de Jordi Ginesta i Josep Milà que exposen el seu treball A peu per l’Alt Congost. Tres rutes a peu per gaudir de Balenyà i Tona. Amb un suport visual d’un power point, elaborat per ells mateixos, van explicant tot el procés i com han aconseguit el seu objectiu: a través de l’excursionisme descobrir el ric i variat, i sovint sorprenent, patrimoni natural, arquitectònic, històric i cultural dels municipis on viuen. Destaquen com han anat aconseguint unir els diferents punts d’interès mitjançant els tres itinerarius preparats i com han anat  recopilant la informació d’aquests indrets gràcies a fonts de les quals destaquen la informació oral. Finalment també mostren la pàgina web confeccionada i com es pot consultar, encara que en aquests moments encara falti completar-la.

Els membres avaluadors del treball (Montse Urgell del Departament  de Ciències Socials i Joan Brussosa i Joaquim Pratsobreroca del Departament de Llengua i Literatura catalanes) en fan una valoració altament satisfactòria, destacant l’assoliment dels objectius plantejats, la importància d’haver sabut trobar testimonis o persones que coneixen i estimen els llocs descrits, el format web que dóna una perspectiva de futur al projecte, etc.

S’informa que el treball serà presentat als Premis Baldiri Reixach i possiblemenet a altres (ICE Universitat de Barcelona, Cirit )

 

La segona presentació va a càrrec d’Anna Dorca que exposa el seu treball Desenvolupament del nucli antic de Centelles. L’Anna se serveix des d’un principi de la web del treball per anar plantejant la realització i els seus resultats. Cal destacar-ne la confecció de 13 fitxes sobre els carrers més destacats: els noms rebuts, la descripció, la història i evolució, punts de major interès i un recull final de noms de les seves cases o motius. L’alumna ressalta el suport informatiu (arxiu, llibres...) i sobretot el de tipus oral, especialment el rebut de Pere Campubí, historiador local. Acaba fent menció del Projecte de remodulació del nucli antic, que últimament ha endegat l’Ajuntament de la població, i que també recull el treball.

Els membres avaluadors del treball (Francesc Pujol del Departament  de Tecnologia i Joan Brussosa i Joaquim Pratsobreroca del Departament de Llengua i Literatura catalanes) en fan una valoració altament satisfactòria i l’assoliment dels objectius principals. L’exposició acaba amb un repàs de les fotografies antigues i modernes presents al treball i sobretot de sucosos comentaris sobre el pas del temps experimentat.

21-02-06. Xarxa Barnils. Sessió Seminari (15a) i Postgrau (10a)

21-2-06. Xarxa Barnils. Sessió Seminari (15a) i Postgrau (10a)

21-02-06
CTUG. Granollers
Assumpte: Sessió de Seminari del Projecte Xarxa (Sessió 15). Postgrau Tic i Educació per a la Ciutadania (Sessió 10)
 Seminari Els diferents grups de treball del projecte Xarxa anem elaborant la memòria, anem preparant material per a l’alumnat, etc. Per part nostra, primerament, repassem amb Jordi Rispa l’estat de la web del treball sobre els carrers del nucli antic de Centelles i , en segon lloc,  preparem l’exposició que farem tot seguit del nostre projecte. Postgrau  IES Lauro, les Franqueses: presentació ProXarxa: “Rastres” Pilar Comes introdueix la sessió tot exposant l’evolució que ha sofert el Projecte Rastres: d’un treball basat en una base de dades fins a un lloc web. En aquest sentit, a banda de l’evolució tecnològica d’aquest projecte de treball en topònims, destaca, tant en l’origen com en l’actualitat, el component d’incentiu per a l’aprenentatge d’aquest enfocament. Els professors de l’IES Lauro presenten el seu projecte: se centra en una Unitat de Suport a l’Educació Especial, més un treball en 1r d’ESO, i hi apliquen el projecte Rastres que té com a nexe d’unió de totes les activitats el treball de topònims pròxims a l’alumnat. Entre altres aspectes, comenten que les TICs motiven molt l’alumnat “especial”, que els objectius han de ser molt clars i definits a l’hora de posar-se a treballar, que cal planificar tot el projecte, que és necessari el treball de camp. Finalment, valoren molt positivament la interrelació entre la USEE i l’alumnat de 1r d’ESO. Pilar COMES, Jordi RISPA  (FUMH La Garriga). Base de dades en el programari educatiu Comença la sessió Pilar Comes presentant la idea que cal fomentar els IES com a nodes de coneixement cap a la societat (cal capgirar les relacions establertes fins ara, entre elles la funció del docent). En el cas del Projecte Rastres, un grup de professors del Vallès Oriental, al 1999, s’adreça al CEP corresponent i demana un projecte per treballar  a fi que l’alumnat conegui l’entorn. Amb una subvenció d’una empresa privada, coordinat per la mateixa Comes, es fa un treball en topònims amb l’ajut d’ordinadors en diferents aplicacions, sobretot a través de la base de dades (“contenidor endreçat de la informació en fitxes”). A Rastres s’hi barregen diferents bases de dades: es van mecanitzant les diferents informacions (fitxes...). Al final de tot, el treball desemboca en aprenentatge i servei. S’hi arriba per inducció. Jordi Rispa, informàtic, és l’encarregat d’exposar el concepte de base de dades i la seva implicació en el programari educatiu. Històricament parlant, un primer estadi equivaldria a la llista telefònica; un segon estadi, a les fitxes enciclopèdiques; un tercer, així com un llibre, per cada pàgina camps d’informació diferents. A partir d’aquesta exposició del mètode de treball de recerca en base de dades, que fàcilment desemboca en aprenentatge i servei, si la recerca es posa a l’abast de la comunitat, tant Comes com Rispa van reflexionant a l’entorn de l’aplicació educativa: A Rastres l’alumnat endreça una informació ja existent, la societat no perd la seva identitat, per la feina de recuperació d’informació en perill d’extinció. El mètode de treball segueix els passos següents: es tria una unitat de recerca; es defineix el mètode de treball; es trien i es busquen uns suports tecnològics; es comparteix recerca i aprenentatges (treball en equip, col·laboracions); el paper del professor és de guiatge (procés clàssic d’investigació). Recerca més aprenentatge i servei més contactes intergeneracionals més base de dades dóna com a resultat una experiència completa. Les TIC actuen com activadors de consciència emocional.  IES Pere Barnils, Centelles: presentació ProXarxa: “WebNom”  

Nosaltres mateixos, Joan Brussosa i Quim Pratsobreroca, de l’IES Pere Barnils de Centelles, en un dia que no teníem previst, després d’un esbós ràpid, presentem a la resta de companys del projecte Xarxa el nostre projecte propi.

 

Inicis. El Projecte Xarxa, promogut per la FUMH de la Garriga volia arribar al sud d’Osona. O sia: Centelles. Un cop entrats en converses, i vistos els objectius generals, l’IES Pere Barnils proposa muntar el seu projecte a partir de dos Treballs de Recerca de Batxillerat. El nostre institut ja té tradició de muntar, conjuntament amb l’Ajuntament de Centelles, una exposició pública, al mes de juny, d’alguns treballs de recerca. Aquí s’hi troba una pràctica puntual i evident d’aprenentatge (el TREC) i servei (la presentació a la comunitat). També s’hi pot veure el concepte del centre escolar com a node de coneixement. I es tirarà per aquest camí.

 

TIC. En coordinació amb la FUMH de la Garriga, s’aprofita l’evolució del Projecte Rastres de base de dades a web connectat per elaborar dos webs derivats. En aquest sentit, relacionem dos treballs de recerca ja triats i aprovats al nostre centre al mètode d’APS i, sobretot, a les TIC.

 

Dos treballs de recerca de batxillerat, dos webs. Al mes de maig passat, es van seleccionar dos treballs de recerca de la llista de treballs dels alumnes de 1r de batxillerat del nostre centre seguint el criteri de tenir connexió amb l’APS. Es va oferir la possibilitat a aquests alumnes de ser tutoritzats a l’entorn del Projecte Xarxa (amb totes les possibilitats noves que se’ls oferien: acabar el treball en format web, poder disposar d’eines com ordinador portàtil, màquina digital, etc. Van acceptar.

 

Per un cantó, hi ha el treball d’una alumna de Centelles, Anna Dorca, centrat en l’estudi històric i urbanístic dels carrers del nucli antic de la seva població. El treball basava la recerca en la informació històrica, urbanística, amb fotografia antiga i moderna, dels carrers del casc antic. Pel que fa a les TIC, treballava en base de dades (cada carrer, una fitxa), feia tractament de fotografia (per cert, les fotografies antigues van ser escanejades a l’arxiu municipal de Centelles mateix) i s’acabava en presentació web (http://webnom.proxarxa.net). Pel que fa a l’APS, a banda de l’exposició pública a través de la xarxa d’un treball sobre un aspecte del seu poble, l’Anna Dorca va obtenir molta informació gràcies a fonts orals, sobretot amb l’informant Pere Camprubí, persona molt coneixedora de la història i de la història popular recent de Centelles. El contacte intergeneracional va funcionar a ple rendiment.

 

Per un altre cantó, tenim el treball d’un grup de dos alumnes, Jordi Ginesta, de Balenyà Hostalets, i de Josep Milà, amb infantesa a l’Ajuda (Balenyà) i actualment resident a Tona, centrat en l’elaboració de tres rutes a peu per l’Alt Congost (pels municipis de Balenyà –sobretot-, Centelles i Tona). El treball basava la recerca en la informació històrica, artística, geogràfica i paisatgística en l’elaboració d’uns 24 punts d’interès repartits en les tres rutes creades.  A banda del reportatge fotogràfic de cada punt d’interès, es descriu pas a pas l’itinerari de cada ruta, quilometrat, i es presenta tot plegat amb unes introduccions breus i clares de Balenyà i Tona, i una justificació del treball. Pel que fa a les TIC, treballaven en base de dades (cada punt d’interès, una fitxa), feien tractament de fotografia i s’acabava en presentació web (http://webrutes.proxarxa.net). Pel que fa a l’APS, a banda de l’exposició pública a través de la xarxa d’un treball de rutes que combinen la història i l’excursionisme (turisme actiu, turisme cultural), els alumnes van obtenir molta informació gràcies a diverses fonts orals consultades. El contacte intergeneracional també va funcionar a ple rendiment.

 

Vam resumir les informacions anteriors a l’auditori, vam projectar en pantalla gran els dos webs i vam presentar-les amb un cert detall,  i vam destacar especialment dues coses: primera, pel que fa al treball dels carrers, el contacte intergeneracional amb Pere Camprubí i la recerca en fotografia antiga (ara a l’abast a la Xarxa); segona, pel que fa al treball de les rutes, la incidència clara en la població receptora (principalment els habitants de Balenyà) a partir de la lectura en veu alta del pròleg del treball, escrit per Edu Sallent, alpinista i escriptor, fill de Balenyà. El text és un exemple preciós de la constatació des de fora d’un treball  fet en un centre escolar que pot tenir un gran servei per a la comunitat. 

 

Per exemple: “Ara passo caminant per alguns dels indrets que ells han documentat i me’ls miro amb uns altres ulls. Ara conec més detalls i més història sobre els punts clau del poble. A mi, més que un treball de recerca, m’ha suposat un treball de descoberta (i em semblava que l’entorn de casa ja el tenia vist i conegut, ignorant de mi.... Els agraeixo  de veritat que m’hagin ensenyat aquest grapat de tresors populars. I crec que no seré pas l’únic a qui la curiositat, capritxosa, farà calçar les sabates de caminar, preparar la motxilla i perseguir els moments de paisatge i d’història que aquestes pàgines destil·len”.

 

A més a més, fem d’altaveus d’algunes idees que els alumnes expressen a la Presentació del treball i que demostren la voluntat d’incidir en la població.

  Per exemple: “Després de sentir durant anys i anys que els Hostalets de Balenyà no tenia res d’interessant, ja començava a ser hora que algú es plantegés fer algun treball o llibre per donar a conèixer tot allò que la gent ignorava. Aquests hem estat nosaltres, dos estudiants de segon de batxillerat amb un treball de recerca que hem fet amb molt de gust”.  Pros i contres de l’experiència 

Pros

 
  1. En principi, l’evolució del primer projecte Rastres de base de dades a web connectat per elaborar dos webs derivats, ha funcionat bé. S’han hagut de fer adaptacions a cada treball en el programari, però no hi ha hagut complicacions grans.
  2. Lligat amb l’anterior, aquest paquet informàtic es pot concebre com una “maqueta” que es pot multiplicar, que es deixa a disposició, sempre sota la supervisió de la FMH de la Garriga, per adaptar-se a nous treballs.
  3. L’ús de les TIC i l’enfocament en APS ha estimulat l’alumnat en la realització del treball de recerca de batxillerat.
  4. Esperem un cert ressò en els municipis estudiats: en la presentació pública, en les consultes que puguin tenir els webs un cop siguin divulgats, etc.
  5. La demostració i la visualització que molts treballs de recerca, com ara aquests del nostre projecte, ja tenen d’entrada components d’APS que, si es destaquen, s’hi reflexiona, s’impulsen i s’amplien, l’enfocament pren les millors dimensions en el canvi d’educació que volem propagar.
  6.  
 Contres 
  1. Si bé la creació dels webs no ha estat complicada, els acabats, els darrers retocs, s’han anat allargassant durant mesos. Aquest fet es deu a la naturalesa pròpia d’un treball de recerca de batxillerat, realitzat sobretot durant el 2n curs (temps limitat, sessions de treball fora de l’aula, en hores extres, etc.) i al fet que era la primera vegada que s’entomava un projecte així (FUMH, professorat, alumnat).
  2. Que siguin treballs de recerca fa que el treball sigui fora de l’aula: és difícil un ritme seguit i un seguiment constant per part del professorat.
  3. En el moment que els alumnes s’adonen que han de presentar el treball de recerca de batxillerat per a ser avaluats, priva més el treball acadèmic que la concreció posterior en web.
  4. La dedicació del professorat i l’envergadura del projecte d’innovació afecten només tres alumnes.
  5. Que el projecte es centrés en treball de recerca va fer que de seguida es tingués un ritme de treball alt (de juny 2005 a gener 2006), i que després, presentat i avaluat el treball i entrats els alumnes en la segona part d’un curs com el 2n de batxillerat, decaigués; en contra d’aquesta situació, les evolucions de treball més òptimes són aquelles en què el ritme i la intensitat de treball van creixen lentament i progressiva.

14-02-06 Xarxa Barnils. Sessió Seminari (14a) i Postgrau (9a)

14-2-06. Xarxa Barnils. Sessió Seminari (14a) i Postgrau (9a)

14-02-06
IES Vil·la romana. La Garriga
Assumpte: Sessió de Seminari del Projecte Xarxa (Sessió 14). Postgrau Tic i Educació per a la Ciutadania (Sessió 9)
 Seminari Els diferents grups de treball del projecte Xarxa anem elaborant la memòria, anem preparant material per a l’alumnat, etc.  Postgrau  Carles  RIVERO (de AV&D AUDIOVISUALES DATA S.L.). Pissarra digital: optimització de la seva aplicació a l’aula Carles Rivero, tècnic i representant de la firma SMART Technologies Inc., ens destaca que aquesta empresa és la pionera i la més potent i innovadora quant al subministrament i instal·lació de pissarres digitals a diferents països dels quals sobresurt Anglaterra amb més de 80.000 unitats en funcionament. Valora molt positivament que, potser gràcies a l fet que els seus fundadors eren havien estat mestres, SMART sempre ha tingut molt en compte l’enorme potencialitat d’aquest aparell innovador en el camp de l’ensenyament i, de fet, ja compten amb moltes experiències de professionals en tot el món. Carles Rivero ens ensenya les múltiples possibilitats d’aquests recursos i es mostra entusiasta i en tot moment un convençut del canvi que representa l’aplicació de la pissarra digital a l’aula. Partint sempre del mateix maquinari informàtic (projector + pissarra tàctic o mouse + ordinador), finalment fa una demostració d’alguns programes  que van apareixent i que es poden adquirir juntament amb la pissarra, en concret dos vídeos interactius, un sobre el cos humà i un altre sobre geologia, amb imatges en 3D.  IES Vil·la romana, la Garriga: presentació ProXarxa Per complementar la sessió, Carles de Cubas, professor de matemàtiques, ens comenta que l’ús que està fent de la pissarra és molt positiu. Superades les lògiques dificultats  de funcionament, ens exposa les múltiples possibilitats d’aquesta pissarra, l’excel·lent acollida i motivació per part de l’alumnat. Ens destaca que per ell una eina fonamental li ha estat l’ús d’internet a l’aula, recurs que ha representat la possibilitat de poder buscar qualsevol informació en qualsevol moment de la classe. Per la seva part, Josep Rey, també professor de matemàtiques del mateix institut, també es mostra satisfet de la innovació que representa la pissarra digital però també apunta alguns inconvenient que el professorat ha de tenir en compte: així destaca alguns problemes tècnics sovint imprevistos i que la pantalla en segons quines activitat queda massa petita o reduïda. 

9-02-06 Xarxa Barnils. 10a reunió amb els alumnes

9-2-06Assumpte: 10a Reunió amb els alumnes. Seguiment del procés d’elaboració, exposició oral del TREC i elaboració del web 

Els professors tutors ens reunim amb Jordi Ginesta, del  treball sobre les rutes a peu per l’Alt Congost.

 

Primerament, visitem el bloc del Projecte Xarxa Barnils, perquè els alumnes en tinguin constància. En segon lloc, comentem la participació d’aquest treball de recerca al Premi Baldiri Reixac: documents a presentar i còpies del treball. En tercer lloc, determinem el dia (23-F) per a la presentació i avaluació del treball de recerca i els passem unes orientacions per a l’exposició oral. En quart lloc, fem una visita al web i detallem els retocs que cal fer i llistem tots els documents o arxius que cal enviar a la FMH per a la construcció de les parts introductòries i de presentació del web (pròleg de Sallent, presentació, introducció, bibliografia i fonts orals, les tres rutes i les llistes definitives dels punts d’interès, la descripció de les tres rutes i la seva fitxa tècnica). A més, ens fixem que hi ha punts d’interès de les rutes amb la informació completa i d’altres punts d’interès sense la informació entrada. Així mateix, fem saber als alumnes que si volen es poden identificar, com a autors del lloc, d’una manera més completa: fotos, més informacions personals, etc.

 Respecte al web, finalment, comentem aspectes d’etimologia i correcció. Els recomanem que convindria  omplir l’espai destinat a l’etimologia de cada punt d’interès; en aquest sentit, els fem observar que en les dades històriques ja n’expliquen alguns i els passem models de redacció d’etimologies, aplicats a dos topònims, Viladrover i Vilageriu, a partir de la informació de l’Onomasticon de Joan Coromines. Així mateix, els passem correccions de punts d’interès en paper a fi que les facin extensives a d’altres textos.  

Més tard, els professors tutors ens reunim amb Anna Dorca, del  treball sobre els carrers del nucli històric de Centelles.

 

Primerament, visitem el bloc del Projecte Xarxa Barnils, perquè l’Anna en tingui constància. En segon lloc, determinem el dia (23-F) per a la presentació i avaluació del treball de recerca i li passem unes orientacions per a l’exposició oral. En tercer lloc, fem una visita al web i detallem els retocs que cal fer i llistem tots els documents o arxius que cal enviar a la FMH per a la construcció de les parts introductòries i de presentació del web (presentació, introduccions històrica i geogràfica de Centelles, introducció als carrers estudiats, bibliografia i fonts orals, el retrat de la persona que l’ha ajudada i informada més per a redactar el treball). A més, ens fixem que hi ha punts d’interès de carrers amb la informació completa i d’altres punts d’interès sense la informació entrada. Així mateix, li fem saber que si vol es pot identificar, com a autora del treball, d’una manera més completa en el mateix web: fotos, més informacions personals, etc.

 

Respecte al web, finalment, comentem aspectes de correcció. Li passem correccions de fitxes de carrers en paper a fi que li serveixin de model per a d’altres textos.

7-02-06 Xarxa Barnils. Sessió Seminari (13a) i Postgrau (8a)

7-02-06
CTUG.Granollers
Assumpte: Sessió de Seminari del Projecte Xarxa (Sessió 13). Postgrau Tic i Educació per a la Ciutadania (Sessió 8)

 

Seminari
Els diferents grups de treball del projecte Xarxa anem elaborant la memòria, anem preparant material per a l’alumnat, etc. Per part nostra, comprovem l’estat d’elaboració dels webs dels nostres treballs de recerca, amb correccions i revisions diverses.

 

Postgrau

 

Agustí COROMINES, mestre i productor d’audoivisuals. Mitjans audiovisuals a l’escola

 

Jordi Sedó, CEIP Giroi, la Garriga: presentació ProXarxa

 

Agustí Corominas inicia la sessió incidint en  la importància d’aquest mitjà, la seva aplicació a l’ensenyament i la necessitat de conèixer el seu llenguatge (recorda com a anècdota que el primer reportatge que preparà ja fa dècades durava 40 minuts i l’últim que ha elaborat en dura 2). Així, a diferència del text que proposa, l’audiovisual ja presenta. En la imatge, i per sobre de la raó, es destaca la capacitat emotiva o sentimental. La imatge pot ser impactant i efectiva (és més fàcil que un alumne conegui més Bush que no pas un veí o el seu alcalde).

 

Tot seguit repassa a grans trets la història de la comunicació: de la paraula purament oral, adaptable, inexacta a l’escola grega; l’aparició de la impremta durant el Renaixement, la idea de l’autor, l’escola del llibre que mediatitza la informació, la fixa, es torna atemporal i més rígida; i el gran impacte dels mitjans audiovisuals al llarg del segle XX, davant d’aquest canvi l’escola s’hi ha d’adaptar i aquests mitjans s’hi han d’anar integrant.

 

Coromines creu en la necessitat de crear nous espais en el marc de l’ensenyament i fer així que l’alumnat rebi la informació per diferents fonts o mitjans. L’ús de l’audiovisual a l’escola pot ser vist o tractat des de dos enfocaments diferents i que cal distingir: com a lectura o com a creació. Pel que fa a la lectura, Corominas subratlla que cal conèixer i fomentar el llenguatge propi de l’audiovisual; en aquest sentit també destaca que l’escola ha de buscar “aliats” per realitzar un bon treball, no podem esperar que el mestre sigui entès o tècnic del mitjà emprat. Pel que fa a creació, distingeix inicialment entre l’elaboració d’un reportatge o documental o bé la creació d’una història o ficció. En el primer cas cal evitar la idea de voler fer grans produccions; per això, els textos no poden ser gaire llargs (l’entrevista mai és objectiva sinó el reflex d’una vivència) i els passos a seguir podrien ser: 1r, recopilació d’informació, 2n, concreció del que volem dir i, 3r, ordenació de la informació (guió).

 

En el cas de l’elaboració d’històries fictícies també posa molt èmfasi en el treball previ, sobretot en la confecció d’un bon guió així com en la definició dels personatges (indicis externs, interns, el seu rol, la seva complexitat, els seus conflictes, valors, etc.) La seva descripció servirà per establir paralel·lismes (conte de fades, Pigmalió, Pretty woman, Història d’una geisha; herois: Hèrcules – Rambo...) També acaba destacant la importància sobre el lloc o el temps escollits: mai no són neutres sinó font de versemblança i d’informació.

 

Història animada, l’experiència del CEIP Giroi

Per la seva banda, Jordi Sedó, mestre del CEIP Giroi de la Garriga, explica la seva experiència en l’elaboració d’una història animada, treball pertanyent al projecte Xarxa. Sedó, tot i un cert escepticisme inicial, es mostra totalment satisfet del projecte. Coincideix amb Corominas que els recursos tècnics han de ser exteriors (no a càrrec del propi mestre). Ell destaca que és mestre de llengua i que el seu treball consistia principalment en l’elaboració d’un guió per tal de treballar tot un seguit d’hàbits que intervenen en l’expressió escrita. Descriu tot el procés: la idea inicial que són els mateixos alumnes que fan la seva història,  els motius inicials que porten a escriure un text, la “pluja d’idees”, la necessitat de triar, resumir, esquematitzar... Després d’una primera redacció, la detecció d’errors tant de coherència, cohesió i adequació com de correció, el foment del sentit crític i la necessitat de consensuar, la percepció que escriure és laboriós però que val la pena perquè així els resultats milloren, tot un treball sobre tècniques de descripció i/o narració... Finalment el treball de portar el guió a la il.lustració. Sedó insisteix que el treball final, certament exitós per tot el que representa pels propis nens, pares, escola... no és un fi en si mateix sinó un mitjà per “aprendre llengua”.

Per acabar la sessió, Corominas elogia el treball d’”Històries Animades” i en destaca la necessitat de ser exhibit com a resultat final, el seu format breu, la rigorositat en el treball narratiu (guió resumit), el treball interdisciplinari, que aquest tipus de treballs resulten cars però que l’animació és clau. Exemple d’això és que encara avui els dibuixos animats generen una gran dosi d’il·lusió i que tots tenim el nostre “mite animat”.

31-1-06. Xarxa Barnils. Sessió Seminari (12a) i Postgrau (7a)

31-01-06
CTUG.Granollers
Assumpte: Sessió de Seminari del Projecte Xarxa (Sessió 12). Postgrau Tic i Educació per a la Ciutadania (Sessió 7)

 

Seminari
Els diferents grups de treball del projecte Xarxa anem elaborant la memòria, anem preparant material per a l’alumnat, etc. Per part nostra, comprovem l’estat d’elaboració de la WebRutes amb Pilar Comes, coordinadora, a fi que des de la fundació es vagin continuant els acabats de programació informàtica.

 

Respecte a la sessió anterior, i com que vam aprofitar la sessió Foment de la participació a través de la xarxa, de Bea Marín, tot creant un bloc a través de www.bitacoras.com anomenat Fontderola. Blog per a ProXarxa Barnils , vam presentar-lo com a experiència puntual, apresa durant el Postgrau i aplicada immediatament. La valoració és positiva: s’ha promogut el debat entre l’alumnat de 2n de batxillerat, en l’assignatura de Llengua catalana i Literatura, sobre els quatre primers contes del recull Olivetti..., de Quim Monzó, lectura obligatòria. La majoria dels alumnes han  acudit al blog i han escrit resposta a l’exercici proposat.

 

Postgrau

 

Carlos LÓPEZ QUINTANILLA (de GeoData, Sistemas S.L.). SIG. Sistemes d’informació geogràfica

 

El SIG (GIS, en anglès) s’aplica sobretot en espais naturals, com a eines de gestió. Empreses potents com Microsoft i Argis tenen programes d’aquest àmbit de la informàtica tecnològica.

 

El projecte Xarxa de l’IES Manuel Blancafort de la Garriga treballen amb el GEOVisos 2004, un programa assequible per elaborar les seves rutes amb SIG...

 

SIG: Sistema format per hardware, software i procediments per captar i tractar dades georeferencials amb l’objectiu d’obtenir respostes a problemes de gestió i planificació del territori. Així doncs, el SIG ajuda a prendre decisions en la gestió del territori.

 

Després de la presentació, el ponent, amb l’ajut d’un projector connectat a l’ordinador, fa una presentació dels conceptes, les aplicacions principals del SIG, amb exemples concrets, com són ara la cartografia en capes d’informació, la relació cartografia-base de dades, etc. L’exposició deriva, ben presentada, cap a un grau d’especialització cartogràfica i matemàtica notable.

 

Com a conclusions de la sessió:
1)      S’han exposat les bases teòriques del SIG, amb aplicacions educatives potencials.

2)      L’ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya, és un institut potent, de prestigi internacional, amb moltes dades a l’abast a través del seu web. Per contrast, però, l’aprofitament didàctic en el món de l’educació d’aquestes dades és escàs. Aquí hi ha el repte.

24-1-06. Xarxa Barnils. Sessió Seminari (11a) i Postgrau (6a)

24-01-06
CTUG. Granollers
Assumpte: Sessió de Seminari del Projecte Xarxa (Sessió 11). Postgrau Tic i Educació per a la Ciutadania (Sessió 6)

 

Seminari

 

Postgrau: Bea MARÍN (Departament Educació). (Foment de la participació a través de la xarxa)
La sessió va a càrrec de Bea Marín, professora d’institut i formadora del Departament d’Educació, que tracta del foment de la participació a través de la xarxa. Ens presenta els diferents entorns participactius o fòrums a què podem accedir: en destaca el BLOC, el FOTOBLOC i el FOTOAUDIO. Per Bea Marín, qualsevol tema i eina és bona si crea i estimula la participació i aquest és el principal objectiu. Sens dubte, la clau és aconseguir una bona dinamització, i per això fan falta una sèrie de condicions. Ressalta que  les col·laboracions dels usuaris han de ser breus i fàcils d’obtenir. També ens aconsella que sempre es doni la benvinguda i que se sigui amable. Per encetar un fòrum s’ha de fer de forma atractiva, creant una paradoxa o fins i tot amb certa provocació, així s’assegura més participació. Cal posar unes regles de comportament; establir una estructura (un inici, un final, un resum...). Bea Marín és partidària de donar-se a conèixer.
La segona part de la sessió es basa en la creació d’un debat aprofitant l’accés www.bitacoras.com   També coneixem altres experiències de FOTOBLOC (el millor programa és flickr).
Cal destacar que el fòrum que Joan Brussosa genera, amb el nom  de Fontderola, li servirà, almenys aquesta és la intenció, perquè l’alumnat de 2n de batxillerat participi tot opinant sobre una lectura de Quim Monzó que en aquests moments estan portant a terme a classe.
Finalment, i tenint en compte que Bitácoras és exclusivament en castellà, provem un altre accés en català que és Bloccat, encara que de moment no hi ha cap generació nova definitiva.
Bea Marín ens facilita un dossier sobre el tema, amb tot un seguit de materials i d’adreces web interessants.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

17-1-06. Xarxa Barnils. Sessió Seminari (10a) i Postgrau (5a)

17-01-06
CTUG. Granollers
Assumpte: Sessió de Seminari del Projecte Xarxa (Sessió 10). Postgrau Tic i Educació per a la Ciutadania (Sessió 5)

Seminari

Els diferents grups de treball del projecte Xarxa anem elaborant la memòria, anem preparant material per a l’alumnat, etc.

Per part nostra, parlem amb l’informàtic Jordi RISPA sobre l’evolució de la construcció final dels webs dels nostres treballs, del funcionament de l’entrada de dades, i les seves aprovacions i tancaments des de l’administració del web; preparem l’ordre del dia de la reunió amb l’alumnat per al 26 de gener, primera sessió després del termini de  presentació dels Treballs de recerca de Batxillerat; pengem més resums de la memòria al nostre blog; fem consultes per Internet...

Postgrau: Jordi RISPA (FUMH). Aplicacions de la imatge digital a l’aula

L’informàtic de la FMH de la Garriga, Jordi Rispa, fa la sessió teòrica del Postgrau. Avui toca imatge digital. Rispa fa una introducció monogràfica a la Imatge Digital (ID); se centra a donar pautes generals per treballar amb programes com Photoshop i GIMP, entre altres, i no pas en un programa concret.

Després de la presentació, ens demana les necessitats que, com a ensenyanys, tenim en ID i, escrites a la pissarra, esdevenen els punts temàtics que es tracten en aquesta sessió.

Cadascun de nosaltres utilitzant l’ordinador per a resoltre exercicis pràctics a partir de les explicacions de Jordi Rispa, els aspectes tractats són els següents: a) Gestió de la resolució de la imatge; variació (reduir, comprimir) de la grandària de la imatges; píxels i el seu valor; b) Tipus d’arxius: .jpg i gif., per a web i formats finals; .tiff, per a impremta; .bmp i .psd, no recomanats; c) Què són les capes? Com enllaçar imatges?; d) Aclarir i enforquir imatges; e) Com treure el vermell dels ulls?

L’aplicació a l’aula de la ID és ara per ara, i en la nostra assignatura, limitada. Les potencialitats vindrien de l’ús habitual d’altres eines com la pissarra digital

10-1-06. Xarxa Barnils. Sessió Seminari (9a) i Postgrau (4a)

10-01-06
IES Vil·la Romana. La Garriga
Assumpte: Sessió de Seminari del Projecte Xarxa (Sessió 9). Postgrau Tic i Educació per a la Ciutadania (Sessió 4)

 

Seminari

 

En la seminari, cada grup segueix treballant en la memòria dels seus projectes.

 

El company Josep Rey, del Vil·la Romana, ens fa un reportatge fotogràfic de la sessió de treball in situ.

 

Postgrau: Pere  MARQUÈS (UAB). La Pissarra Digital i els nous entorns educatius amb aplicació de TIC

 

Aquesta sessió va a càrrec de Pere Marquès, professor de la UAB de l’assignatura d’Informàtica educativa. El tema principal de la seva intervenció és la presentació de la pissarra digital, qualificat per ell mateix acom a “instrument revolucionari a a l’aula”. La pissarra digital permet renovar la nostra metodologia docent, sobretot perquè facilita i potencia l’atenció i la participació de l’alumnat en les nostres classes. Destaca que no calen coneixements tècnics i que l’equipament (format inicialment d’ordinador projector de vídeo) no és pas car. Sí que pot ser resultar més costosa (uns 1500 €)  l’anomenada pissarra digital interactiva. A part de l’aula d’informàtica, Marquès creu que s’ha d’anar pensant que en pocs anys cada aula pugui disposar d’aquest recurs i que, per tant, es normalitzi el seu ús i no com un fet extraordinari com passa en l’actualitat.

 

Tot seguit divulga l’existència de webs docents, sobretot destaca el grup DIM, una mena de “centre de recursos” virtual on es pot consultar diferent material agrupat per assignatures, matèries o temes. L’adreça web personal i des d’on es pot accedir és: http://dewey.uab.es/p.marques

 

Pere Marquès també és partidari d’anar adquirint coneixements tècnics a mida de les necessitats pedagògiques personals, que inicialment és suficient si ja fem ús d’un editor de textos, navegar per internet i l’ús del correu electrònic, i que quan calgui ja n’aprendrem més.

 

Al final de la sessió, Rosa M. Trias apunta el risc que l’entrada de la informàtica a l’aula no faci desaparèixer les aules d’informàtica, ja que per experiència de molts cursos creu que l’alumnat necessita interactuar amb l’ordinador i, per tant, un treball individual. Igualment destaca la feina de coordinació i de manteniment i de l’esforç que això representa per cada centre. Marquès coincideix que aquesta tasca tècnica serà i de fet ja és molt necessària.

 

La sessió acaba amb una molt interessant reflexió sobre el fet que ensenyar ha de consistir principalment a fer pensar i no pas a distreure i que la dificultat rau en què sigui el conjunt de l’alumnat que pensi i que treballi, no només els que parlen i/o intervenen.

 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres