20-12-05. Xarxa Barnils. 9a reunió amb alumnes i trobada enregistrament vídeo

20-12-05
Assumpte: 9a Reunió amb els alumnes. Enregistrament en vídeo Xarxa Barnils. Seguiment del procés d’elaboració.

 

Amb motiu de la gravació per a un futur reportatge sobre el projecte Xarxa, a l’IES Pere Barnils i a les 3 d’una tarda freda d’hivern, ens reunim els diferents membres que formem el  “Xarxa–Pere Barnils”: l’alumnat Anna Dorca, Jordi Ginesta i Josep Milà; els professors Joan Brussosa i Joaquim Pratsobreroca; la coordinadora Pilar Comas i el reporter Agustí Coromines.

 

Un cop presentat tot el grup i de començar a gravar les primeres imatges, ens dirigim al primer punt d’interès: el centre de Centelles. Aquí ens espera  Pere Camprubí, l’informant principal de qui  s’ha servit l’Anna Dorca per elaborar el seu treball. Ens mostra els edificis principals del centre històric de la població: el Portal, la Capella de Jesús, el campanar... sempre acompanyats de la sàvia descripció i farcida d’història i d’anècdotes. També tenim ocasió de visitar l’Arxiu Municipal i com ensenya algunes fotografies antigues en què està interessada l’Anna.

 

Aprofitant les últimes clarors que ens ofereix la tarda, ens apressem per dirigir-nos fins al santuari de l’Ajuda, punt des d’on s’inicien les rutes turístiques que han preparat en Josep i en Jordi (el segon treball de recerca). Aquí ens trobem amb el seu informant: Josep M. Puigdomènech, pagès, exalcalde de Balenyà i coneixedor de la zona. Ens descriu la magnífica panoràmica que podem contemplar de tot el Puigsagordi per on discorre una de les rutes. Puigdomènech dóna compte de la sort que té –i que podem tenir- de poder gaudir d’aquest espai. Com que es fa tard i el fred més viu, els alumnes queden amb l’informant per una propera ocasió.

 

Tornem a l’institut per portar a terme l’última activitat: a la sala d’informàtica i mitjançant ordinadors podem comprovar com la informació rebuda es va convertint en contingut de sengles treballs. També aprofitem l’ocasió per posar-nos en contacte amb la resta de responsables dels diferents projectes Xarxa mitjançant el servidor Moddle.

 

Ja acomiadats Pilar Comes i Agustí Coromines i agraïts per la seva estimulant visita, l’equip restant ens trobem finalment per revisar l’estat dels treballs de recerca. Sobretot destaquem que ja queda pocs dies per a la presentació escrita (13 de gener) i que ara el que cal és anar acabant; per això repassem les parts pendents i constatem que els treballs estan força avançats però que encara queden punts per lligar i per anar concloent-los. Destaquem que si cal ja ens posarem en contacte durant les vacances de Nadal a través del correu electrònic.

 

13-12-05 Xarxa Barnils. Sessió Seminari (8a) i Postgrau (3a)

13-12-05
CTUG
Assumpte: Sessió de Seminari del Projecte Xarxa. Postgrau Tic i Educació per a la Ciutadania (Sessió 3)

 

Seminari

 

-         Canvi de programa per al dimarts 20 de desembre
Per a la sessió de 20 desembre, darrera del trimestre i de l’any, estava previst sessió en un centre educatiu dels participants al projecte Xarxa i àpat de Nadal. No es va veure viable. L’alternativa serà la connexió a través del Moodle en un xat, cosa que es prepararà en la segona part de la sessió d’avui mateix, a fi de comprovar-ne el funcionament i de desitjar-nos “bon Nadal i feliç 06”.

 

-         Estat de les peticions de material
Pilar Comes, coordinadora del projecte, ens demana un informe breu i concret de l’estat de les peticions de material per a cada centre. El redactem:

 

“La petició inicial fou la de:    3 ordinadors portàtils,
                                               2 càmeres digitals
                                               1 escàner

 

A principis de juliol, vam rebre 2 ordinadors portàtils que foren lliurats als alumnes, un per cada treball de recerca.
Un d’aquests ordinadors, configurat pel coordinador informàtic de l’IES Barnils, els alumnes n’han fet ús i per tant ha funcionat correctament.

L’altre ordinador no va ser configurat i fou retornat a en Jordi Rispa perquè el posés a punt (li fou lliurat el 18 de novembre). Sembla que han sorgit més problemes i de moment no ens ha estat retornat.

 

El passat 29 de novembre, en Jordi ens va fer lliurament de dues càmeres digitals. Foren entregades l’endemà mateix als alumnes (una per cada treball) i n’estan fent ús satisfactòriament.

 

Pel que fa a l’escàner, no ens ha estat entregat, tot i ser una eina força útil per als treballs que porta a terme l’alumnat (sobretot en el treball sobre carrers en què l’alumna ha d’escannejar fotografies antigues. De moment,  s’ha anat espavilant i ara el que li fa més falta és l’ordinador i, més concretament, un programa sobre tractament de fotografia anomenat GIMP”.[1]

 

 

-         Proposta de dia per a l’enregistrament en vídeo
Així mateix, la coordinadora ens demana que programem un parell de dies o tres per a l’enregistrament en vídeo del projecte de cada centre. Per la part que ens toca, i tenint en compte que el nostre projecte es van encetar fa mesos (amb el començament dels treballs de recerca de batxillerat, és a dir, al maig i juny passats), decidim que amb dues sessions n’hi ha d’haver prou: una, ara, per fer veure el procés del treball; una altra, al juny, en la presentació final, si es fa, dels treballs. El mail que passem és el següent:

 

“IES Pere Barnils. Projecte Xarxa. Calendari d’enregistraments:
A)      1r enregistrament: Treball a l’IES /  Treball de camp (dt, 20.12.05)

 

-      Aula (dept Llengua catalana, informàtica), professors tutors, alumnat.
-          Anna Dorca: pels carrers de Centelles, amb Pere Camprubí, informant principal del treball de recerca / arxiu Ajuntament Centelles, consulta programes de Festa Major / ajuntament amb arquitecta municipal...
-          Jordi Ginesta-Josep Milà: a l’Ajuda de Balenyà, inici de les tres rutes; en diferents punts d’interès de les rutes (ens hi acostarem en cotxe); parlant amb algun dels molts informants amb qui han contactat (Josep M Puigdomènch, exalcalde de Balenyà; rector de Balenyà; restauradora de la Creu del Terme; avi Ginesta, pares Milà...)

 

B)      2n enregistrament. Presentació pública

 

-          Presentació que probablement es farà a Centelles i/o Balenyà al mes de juny de 2006.
-          Imatges complementàries dels web resultat dels dos treballs de recerca.”

 

Postgrau:  Moodle

 

-         Presentació a càrrec de l’equip IES Antoni Cumella: Xavier Tomàs i Àngel López
Els professors de l’institut Cumella de Granollers Tomàs i López fan una presentació del Moodle. El Moodel és un entorn d’ensenyament i aprenentatge virtual, que serveix per a qualsevol nivell.

 

-         Què fem?
Seguint les seves instruccions, tota la comunitat educativa reunida a l’aula d’informàtica del CTUG, realitzem una sèrie d’operacions de coneixement del Moodle.
1)      Ens hi donem d’alta com a uxuari de l’entorn. Ens validem com a usuari.
2)      www.proxarxa.net/moodle
3)      Observem les tres vies possibles d’entrada al Moodle: com a visitant, com a alumne amb contrasenya i com a professor.
4)      Ens vénen a dir que al Moodle és desaconsellable fer servir la tecla “enrera” i que una cosa es pot fer de moltes maneres.
5)      Aprenem a penjar documents a l’apartat del nostre curs.
6)      Ens identifiquem com a usuaris: dades personals, foto, etc.
7)      Fem un xat de prova, per preparar el xat de Nadal del proper 20 de desembre.

 

---

[1] En la sessió d’enregistrament del dia 20 de desembre, a l’IES Pere Barnils de Centelles, Pilar Comes ens porta l’escànner i l’ordinador portàtil que estava en reparació.

 

12-12-05 Xarxa Barnils, 8a reunió amb alumnes

12-12-05
Assumpte: 8a Reunió amb els alumnes. Seguiment del procés d’elaboració.

 

Els tutors del treball de recerca ens entrevistem amb els alumnes (amb J. Ginesta i J. Milà i amb A. Dorca el 12.12.05).

 

Treball de recerca d’elaboració de les rutes turístiques de Balenyà i Tona, per J. Ginesta i  J. Milà.

 

Aspectes tractats.

1)      Estat del treball: presenten en pantalla algunes de les fitxes noves, alguns dels darrers redactats de punts d’interès de les rutes. Ensnyen algunes de les fotografies de punts d’interès o del treball de camp. Els professors els comenten aspectes d’estil, de correcció i altres com el d’etimologia. Els professors fan còpia electrònica de tot aquest material del treball. Presentaran apunts de correcció de les fitxes als alumnes en la propera reunió (dimarts, 20 de desembre, després dels enregistraments en vídeo).

-Etimologia: arribats en aquest moment del treball, el professorat tutor creu oportú d’introduir el tema de l’etimologia. Presenten a l’alumnat la web www.anycoromines.org i www.dcvb.iecat.net . El primer, a fi de presentar l’autor i la seva obra, que poden consultar a les biblioteques municipals; el segon, el DCVB, perquè poden consultar-lo a la biblioteca o a través de la xarxa. Els deixem en préstec un llibre sobre l’origen dels noms dels municipis catalans Josep Moran i altres. Topònims catalans. Etimologia i pronúncia. Publicacions Abadia de Montserrat). S’aprofita el moment per explicar-los l’etimologia de dos noms de lloc de les rutes que treballen: el del cim del Pugsagordi i el del Roc Gros de la Guàrdia. Ambdós, relacionats amb l’origen de vigilància i de guàrdia des de punts alterosos i de domini visual ampli. Això remet a l’època dels castells medievals: el castell de Sant Martí de Centelles. Resseguint els punts de les rutes també s’arriba a la torre del castell de Tona: també punt de vigilància i guàrdia. La finalitat d’aquesta introducció és que a les fitxes de segons quins punts d’interès complementin la informació amb l’apunt de l’origen dels noms: Tona, Balenyà, Puigsagordi, Viladrover, Vilageliu... 

2)       Ens informen que ja han contactat amb l’alpinista i escriptor Sallent, dels Hostalets, a fi que els faci la presentació del treball; també han establert contactes amb els altres informants que els falta per tenir tota la informació recollida.

3)      Reflexions i conclusions de la reunió:

-         cal que millorin l’apartat Visions personals de cada punt d’interès.

-         cal que completin les fitxes amb notes sobre l’origen del nom (etimologia)

-         cal que prevegin que el treball s’ha d’acabar amb unes conclusions, que hauran d’aparèixer com a annex, ben separades del que és el recull de les tres guies turístiques. En fem una pauta de continguts.

-         Cal que s’adonin dels components d’Aprenentatge i Servei, d’Educació per la Ciutadania, que conté el tipus de treball que fan: aportació d’un treball nou a la comunitat (unes rutes turístiques que no existien), per escrit i en web (si s’arriba al final de projecte); contacte amb moltes persones que de manera oral els informen sobre els punts d’interès; consulta de bibliografia de fonts locals (revistes locals, etc.).

4) Deixem la confecció de la web a l’espera de les adaptacions tècniques que s’hi fan.

 

 

 

 

Treball de recerca d’estudi i nomenclàtor del nucli urbà de Centelles, per A. Dorca.

 

Aspectes tractats.

1)      Estat del treball: l’Anna  Dorca presenta les fitxes dels punts d’interès que faltaven. Els professors li presentaran apunts de correcció de les fitxes en la propera reunió (dimarts, 20 de desembre, després dels enregistraments en vídeo).

2)      L’alumna informa que va parlar amb l’alcalde de Centelles i ja ha resolt el problema d’accés a l’arxiu municipal per escanejar les fotos antigues que necessitava (en pantalla ens mostra algunes de les fotos escanejades). A més a més, ens informa dels contactes que ha començat amb l’arquitecta de l’ajuntament sobre plànols i croquis de la reforma urbanística que està prevista pel nucli antic de Centelles (li servirà per treure’n imatges per il·lustrar la seva web, entre altres funcions).

3)      A més, que li han servit molt les consultes als Programes de Festa Major per treure informació sobre els carrers.

4)      A més, ens demana l’ordinador portàtil que és a revisió tècnica a la FMH de la Garriga fi de poder elaborar el treball amb fotografia. [Rebrà l’ordinador reparat i amb programes de processar textos i de fotografies, el dia 20 de desembre].

5)      Reflexions i conclusions de la reunió:

a.       cal que millori l’apartat Visions personals de cada punt d’interès.

b.      cal que prevegi que el treball s’ha d’acabar amb unes conclusions, que hauran d’aparèixer com a annex, ben separades del que és l’estudi dels carrers pròpiament dit. En fem una pauta de continguts.

c.       Cal que s’adoni dels components d’Aprenentatge i Servei, d’Educació per la Ciutadania, que conté el tipus de treball que fan: aportació d’un treball nou a la comunitat (un estudi de carrers que no existia), per escrit i en web (si s’arriba al final de projecte); contacte amb moltes persones que de manera oral els informen sobre els punts d’interès; consulta de bibliografia de fonts locals (revistes locals, programes de Festa Major, etc.).

6) Deixem la confecció de la web a l’espera de les adaptacions tècniques que s’hi fan.

29-11-05 Xarxa Barnils, Sessió Seminari (7a) i Postgrau (2a)

29-11-05
CTUG
Assumpte: Sessió de Seminari del Projecte Xarxa. Postgrau TIC i Educació per a la Ciutadania (Sessió 2)

 

Seminari

 

29.11.05

 

La sessió es divideix en tres parts: treball en grups, posada en comú i exposició sobre l’educació sobre la ciutadania a càrrec de Joan Pagès.

 

Després de treballar en ordinadors elaborant la memòria sobre la sessió anterior, ens trobem tots els grups per posar en comú alguns resultats sorgits arran de les propostes de seguiment de l’APS facilitades per Pilar Comes. Cal destacar algunes aportacions com és un gràfic sobre la relació APS entre àmbits del centre i cap en fora (Projecte Rastres de l’IES Lauro),  una previsió d’incidència en el centre a partir del Projecte WebNom (IES Pere Barnils), la diferent valoració de les 20 fases dividides en 5 fases com a guia per a redactar la memòria (diferents centres), així com un quadre  sobre les potencialitats i dificultats de l’aplicació de l’APS i les TIC, confeccionat per l’equip de L’IES Cumella. També aquest darrer equip va plantejar el guió-esquema formulat en forma de preguntes.

 

Postgrau TIC i Educació per a la Ciutadania (Sessió 2)

 

Sobre la xerrada “L’educació de la ciutadania: marc general, diferents enfocaments i experiències” a càrrec de Joan Pagès, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la UAB, podem destacar la importància del tema. Com a exemple d’aquesta, Pagès apunta que la LOE aprovada ja preveu introduir-la com a assignatura obligatòtia, tant en la primàra com en dos cursos de l’eso. Ens comenta un dossier amb diferents articles sobre el tema lliurat als assistents. La tesi principal de la seva aportació és que l’educació per a la ciutadania és i ha de ser clau per a fomentar la democràcia de proximitat i que el discurs sempre ha d’anar acompanyat de l’acció, per tant, cal ser el màxim de coherents.

 

22-11-05 Xarxa Barnils, Sessió Seminari (6a) i Postgrau (1a)

  22-11-05
CTUG
Assumpte: Sessió de Seminari del Projecte Xarxa (Sessió 6). Postgrau TIC i Educació per  la Ciutadania (Sessió 1)
 
Seminari
 
1.      Prèvia: matriculació al Postgrau.
2.      Estat dels projectes
2.1.Cada grup exposa l’estat dels seus projectes: camí recorregut i problemes que han sorgit. [1]
2.2. Per part nostra exposem, reprenent aspectes comentats durant la primera part de la sessió, en primer lloc, que treballem fora de l’aula (apliquem el projecte en Treball de Recerca a Batxillerat), que encara no hem arribat a l’aplicació virtual (en web) i que vam engegar el treball amb alumnat, al mes de maig passat, sense teoria prèvia ni anticipació conceptual. En  segon lloc, presentem que el treball de l’alumnat va endavant en recerca, redacció, revisions. S’atura aquests dies pels exàmens de Batxillerat. Paral·lelament, s’ha avançat en l’adaptació del programa informàtic del projecte Rastres a cadascun dels dos treballs (Nomenclàtor de carrers de Centelles i Tres rutes turístiques per Balenyà) amb coordinació entre els alumnes i l’assessorament de la FUMH. Problemes: s’havia promès a l’alumnat càmeres digitals i escànner i no els ho hem pogut servir[2].
 
3. Reflexions a l’entorn de l’APS a partir de l’exposició de l’estat dels projectes
           
3.1. En l’exposició de l’estat del nostre projecte, hem presentat que la nostra intervenció com a professors tutors ha estat el de subratllar i de potenciar l’APS en les diferents tasques que porten a terme els nostres alumnes. És a dir: en les sessions de treball conjunt fem de tant en tant observacions del valor de les seves recerques, dels seus contactes, de l’objectiu final del TREC, etc., en la línia de l’APS.
 
Vinculació amb la comunitat. Relació del nostre projecte amb la comunitat
Ara per ara, fent un balanç provisional, sense voluntat de ser exhaustius (i per impossibilitat de ser-ho ja que no tenim tota la informació dels contactes de l’alumnat en la seva recerca), de la vinculació del projecte amb la comunitat, constatem:
-         recerca en fonts orals, relacions intergeneracionals (múltiples i variadíssimes),
-         recerca en àmbits culturals diversos: arxius municipals, museus, exposicions privades, parròquia...,
-         recerca en mitjans de comunicació locals (programes de Festa Major de Centelles; revista El Tots de Balenyà, revista El Portal de Centelles...),
-         previsió de fer una presentació pública dels dos treballs de recerca al mes de juny (organització conjunta amb els respectius ajuntaments i/o mitjans de comunicació locals),
-         previsió d’editar el treball de les tres rutes de Balenyà en una guia (l’Ajuntament de Balenyà ja ha mostrat interès) i previsió de publicar un resum del treball del nomenclàtor de carrers en una publicació de resums d’una selecció de treballs de recerca (l’Ajuntament de Centelles està estudiant la possibilitat),
-         divulgació final en xarxa, lloc web, dels treballs de recerca eleborats.
 
3.2. Al llarg de les exposicions, apareixen altres reflexions a l’entorn de la introducció de l’APS a l’educació formal.
                       
-         A partir de l’ESO, l’alumne ja té edat per aprendre a partir de l’anar fent, de l’acció, del treball actiu.
-         L’enfocament de l’APS fa que els alumnes s’adonin que són ciutadans actius, una peça important en la societat.
-         L’APS provoca un treball en xarxa (alumnat-centre educatiu-professorat-contactes personals extraescolars-comunitat local).
-         L’APS es pot centrar en la comunitat social (barri, municipi), com és el cas de projectes com el de Lliçà, el de Sant Feliu o el nostre; o bé en la comunitat d’aprenentatge (centre escolar), com és el cas del projecte Què mengem? de l’IES Cumella de Granollers o el de l’IES Lauro.
-         L’aprofundiment de nosaltres com a professors en l’enfocament de l’APS ha de servir d’impuls i d’incentiu als nostres instituts de procedència per a ampliar les perspectives pedagògiques d’alguns àmbits d’ensenyament. En el nostre cas, per exemple, potenciar els Treballs de Recerca de batxillerat del nostre centre cap a l’APS; introduir l’APS en projectes com l’Arrel de 4t d’ESO (grup amb adaptació curricular i pràctiques en empreses).
-         Un objectiu a llarg termini per a nosaltres, com a professors de Llengua i literatura catalana, és el d’enllaçar l’APS i la nostra àrea d’ensenyament: la llengua i la literatura catalanes.
 
Postgrau (1a sessió)
 
PILAR COMES. L’Aprenentatge i Servei: emmarcament del Projecte Xarxa en l’APS
 
La ponent organitza la sessió a partir de dos documents. Un, tractat de manera ràpida; i un altre, com a document per a un treball en grup i trampolí per a una posada en comú a l’entorn del treball en APS.
 
Primer.
Aprendizaje i servicio solidario: algunos conceptos básicos, de María Nieves Tapia[3]
 
Presenta el document i l’estudiosa sobre APS, M. N. Tapia, argentina. Fa una referència a la quantitat de projectes d’APS a l’Amèrica del Sud. Són pioners.
Ens fa fixar en dues citacions del document:
 
a)       “En la raíz del aprendizaje-servicio hay una convicción: nadie es demasiado pequeño, ni demasiado pobre, como para no tener algo que ofrecer a su comunidad.”
b)      Aprender sirve, servir enseña.
 

Material per a lectura i reflexió.

 
 
Segon.
Metodologia dels projectes aprenentatge-servei, Seminari Aprenentatge i Servei. Universitat de Barcelona (esborrany a 21 de gener)[4]
 

Presenta el document tenint en compte que l’APS no només es pot aplicar en l’àmbit de l’Educació formal (la nostra pretensió principal en aquest Postgrau) sinó també en altres àmbits com són ara esplais infantils i juvenils, entitats ciutadanes, etcètera.

 

Aquest document, a banda d’unes premisses inicials aclaridores, presenta un esquema de desenvolupament dels projectes d’APS, repartits en cinc etapes (1 Preparació de l’educador; 2 Definició i planificació del projecte amb el grup; 3 Execució del projecte amb el grup; 4 Avaluació del projecte amb el grup; 5 Avaluació de l’educador) i en vint fases (quatre fases per etapa).

 

El treball en grup ha consistit ha analitzar cada etapa. Cada grup de professors, una etapa. S’ha analitzat la presentació teòrica de l’etapa i de les seves fases en el marc de l’esquema de desenvolupament dels projectes, s’ha valorat l’exemple proposat de cada fases (extrets tots de l’àmbit dels esplais juvenils) tot comparant-lo amb el nostre projecte Xarxa.

 

a)      Grup Etapa 1: ha considerat especialment que l’anàlisi del grup i de cada noi/noia s’ha de fer al llarg de tot el projecte i no solament a l’inici. Els nois canvien. En aquesta edat encara més.

b)      Grup Etapa 2: Els conceptes clau de les quatre fases són ben definits: diagnòstic, definició, organització i reflexió. Excepte un: motivació. Considerem que la motivació no només s’ha de considerar en la primera fase sinó en totes.

c)      Grup Etapa 3: Senyalen la importància de l’avaluació del projecte durant l’execució.

d)      Grup Etapa 4: Veuen sorprenent l’aparició d’una etapa anomenada “Celebració”. Consideren que la comunicació final del projecte en comunitat ja és la celebració. En canvi, es pot considerar com un bon punt i final de tot un projecte: un gest agradable per ressaltar la satisfacció. Lliure d’obligacions protocolàries.

e)      Grup Etapa 5: Troben a faltar una fase més, la 21, una Conclusió final.

 
 

Aquest document ens pot servir per muntar projectes en APS, per estructurar la memòria del projecte que estem portant, com a base teòrica per exposar-lo, etcètera. [5]

 

Joan Brussosa

Joaquim Pratsobreroca

IES Pere Barnils. Centelles

 
 

---

[1] Sabem que les companyes de l’IES Lliçà van elaborar un bon resum d’aquest aspecte.

[2] El 29-11-05 rebem les dues càmeres digitals en préstec.

[3] Caldria adjuntar el document.

[4] Caldria adjuntar el document.

[5] Coneixem uns interessants treballs de síntesi i d’aplicació d’aquesta sessió elaborats pels equips de Lliçà, el Lauro i l’Antoni Cumella.

15-11-05 Xarxa Barnils. Acte inaugural Postgrau Tic i Educació per a la ciutadania

 

Xarxa Barnils 15.11.05

Assumpte: Acte d’inauguració Tic i Educació per a la ciutadania

 

L’acte es celebra al Centre Tecnològic Universitari de Granollers (CTUG) a les 18 h.

 

Obre l’acte Pilar Comes, coordinadora del postgrau, agraint l’assistència i la col·laboració diversa que ha fet possible la realització d’aquest projecte. Seguidament pren la paraula Joan Badia, Subdirector de Formació del Professorat del Departament d’Educació, que destaca l’interès del projecte que ha despertat en el si del propi Departament; també  així ho fa Ramon Barlam, Cap de servei de la Societat del Coneixement (DURSI). Josep M Lloreda, President de KHLloreda, hi participa en  representació de les empreses que donen suport al projecte Xarxa i finalment parla Isabel Alcalde, Regidora de processos estratègics i participatius de l’Ajuntament de Granollers.

La lliçó inaugural del curs va a càrrec de la Dra. Pilar Benejam, qui ens parla de “L’educació de la ciutadania en la societat del coneixement”. Benejam destaca que hem de parlar de societat del coneixement en lloc de societat de la informació, perquè hi ha tanta informació que sense un coneixement òptim la informació no tindrà sentit. Hi ha d’haver un important canvi didàctic centrat en el principi que l’ensenyament de la raó s’ha de basar a conèixer “el perquè de les coses”. Adonar-se que s’aprèn poc i a poc a poc, que cadascú aprèn de diversa manera (cal qüestionar-se els exàmens iguals, les lliçon siguals...) i que, en darrer terme, el més important és ensenyar a pensar.

 

14 i 17-11-05 Xarxa Barnils. 7a reunió amb alumnes

  14-11-05 i 17-11-05
Assumpte: 7a Reunió amb els alumnes. Seguiment del procés d’elaboració.
 
 

Els tutors del treball de recerca ens entrevistem amb els alumnes (amb J. Ginesta i J. Milà el 14.11.05 i amb A. Dorca el 17.11.05).

 

Treball de recerca d’elaboració de les rutes turístiques de Balenyà i Tona, per J. Ginesta i J. Milà.

 

1)      Els alumnes exposen l’estat del treball. Força avançat. De tots els punts d’interès, només els falta l’elaboració d’uns cinc. Ja han fet una revisió de la redacció de les fitxes a partir dels criteris de correcció que a les darreres sessions els professors els van proposar (n’entregaran ben aviat còpia).

2)      Varietat de fonts consultades. Diversitat de punts d’interès: en aquest moment del procés de treball, els professors tutors constaten l’alt grau de varietat de fonts consultades i la diversitat de punts d’interès de les rutes. Quant a les fonts, només pensant en els últims punts d’interès en procés de recerca, estudi i redacció, cal esmentar les següents: Josep M Puigdomènech, exaldalde de Balenyà (dolmen); professional restauradora i amics de l’Ajuda (creu termal); rector de Balenyà (sobre la Santa Missió); gent gran dels Hostalets i un professor d’Història del nostre institut, especialitzat en la Guerra Civil (camp d’aviació durant la guerra); autor de maquetes de cases de pagès en miniatura (exposició de maquetes).

 
 
 

Treball de recerca d’estudi i nomenclàtor del nucli urbà de Centelles, per A. Dorca.

 

1)      L’Anna Dorca exposa l’estat del treball. Força avançat. De 13 fitxes de carrers, 5 de revisades, 8 per revisar. Revisem i ens mirem tres fitxes que serveixen de model: c. Nou, c. Socós, pl. Major. A partir del c. Socós, i també dels altres, precisem els criteris de recerca i d’exposició de la informació referida a l’etimologia del nom. Assessorament sobre fonts de consulta.

2)      Varietat de fonts consultades. Diversitat de punts d’interès: Ha ampliat les fonts de consulta: l’Anna ja ha consultat i va consultant els programes de Festa Major dels anys vuitantes dedicats a diferents carrers de la vila de Centelles. En treu informació històrica i informació dels motius i noms de casa, tema d’estudi que ha sorgit al llarg de l’elaboració del treball i a resultes de les informacions rebudes de l’informant Pere Camprubí. Troba les revistes a la Biblioteca Municipal.

3)      Problemes que es presenten: avaria en el portàtil (el recollim i el portem a revisió a la FMHLa Garriga) i no li deixen escanejar les fotos antigues dels carrers de Centelles que són dipositades a l’arxiu (parlarem amb Joan Soler, regidor d’Educació i representant de l’Ajuntament al Consell Escolar de l’IES).
 

A continuació vénen punts que han sigut comuns en les dues reunions, en els dos treballs, en els dos grups d’alumnat.

A)    APS en aquests treballs de recerca. De tant en tant, els professors tutors subratllen els aspectes més relacionats amb l’enfocament educatiu de l’Aprenentatge i Servei. En aquestes reunions, per exemple, hem destacat i comentat conjuntament el valor que té recollir informacions de fonts orals, informacions la majoria de les quals mai no han estat fixades per escrit i/o divulgades pels mitjans formals habituals. Així mateix, el valor dels contactes intergeneracionals.

B)    Calendari de presentacions. Fem un esbós general de les diferents presentacions del treball de recerca. Pel que fa al règim més acadèmic del Treball de Recerca de Batxillerat: 13 de gener, presentació de treball  a les oficines de l’institut; mitjan de febrer, presentació oral del treball davant del tribunal avaluador. D’altra banda, pel que fa a l’àmbit de vinculació del treball en la comunitat, durant la primavera de 2006 es faran contactes amb els ajuntaments de Balenyà i Tona a fi de presentar-los els treballs i sondejar l’interès de publicació que hi puguin tenir; juny 2006, presentació formal i pública dels treball a cadascun dels municipis.

C)    Revisió de la web. Els alumnes constaten algun error de funcionament. Repassem els canvis de programari que encara hi falten fer. Naveguem per les diferents pàgines.

 

8-11-05 Xarxa Barnils. Seminari Projecte Xarxa Sessió plenària

 

8.11.05

Lloc: FUMH

Assumpte: sessió, amb caràcter intensiu i plenari, de la represa del Seminari del Projecte Xarxa, per al curs 2005-06

 

1. Aspectes organitzatius del postgrau. Després de donar-nos la benvinguda, Pilar Comes ens descriu els requisits per complimentar la matrícula del Postgrau, el calendari, assistència i avaluació, i el programa detallat per sessions. Ens comenta que al final de cada sessió ja anirem fent la memòria, que reflectirà sobretot el desenvolupament del projecte. El postgrau és de 100 hores presencials i 80 no presencials, comptant les hores portades a terme a l’IES.) Ens destaca que treballarem on line a través del portal Moodle. També A. Coromines, tècnic en reportatge en vídeo, s’ha compromès a realitzar un treball sobre tot el Projecte Xarxa que acompanyarà la memòria final.
2. Revisió del treball de coordinació general del projecte i novetats. Ens comenta les dificultats generals en què s’han trobat per a l’obtenció i distribució del material previst, sobretot lamenta que l’empresa PlacaBase els ha fallat completament i que només han pogut complir les necessitats més bàsiques i encara amb força retard. Pel que fa a la difusió del projecte, s’han posat en contacte amb diferents mitjans que es faran ressò del projecte: TV Granollers, El 9 Nou, Vallès Digital i revistes pedagògiques (Guix, Perspectiva Escolar).
3. Informació de l’estat de cada projecte per part del professorat de cada centre. Quant a l’IES Pere Barnils, Joan Brussosa comenta que els treballs van avançant d’acord amb el calendari,que cal destacar la iniciativa dels alumnes a l’hora de buscar informació, entrevistar-se amb diferents persones, la implicació familiar... i que ara el que cal és acabar de concretar la confecció de les pàgines web per poder començar a entrar-hi dades.
4. Entrega de material. Pilar Comes ens facilita, a part de la relació de professorat participant al projecte i del programa i calendari, la impressió d’un article on descriu els contiguts de l’Aprenentatge i Servei, a més dels projectes de cada centre participant. Cada grup revisarà els seus apartats i els modificarà si ho creu oportú.

 
 
 

13-10-05 Xarxa Barnils. 6a reunió amb els alumnes

  13-10-05

Assumpte: 6a Reunió amb els alumnes. Seguiment del procés d’elaboració.

 
 

Els tutors del treball de recerca ens entrevistem amb els alumnes (amb J. Ginesta i J. Milà el 6.10.05 i amb A. Dorca el 13.10.05).

A part de comprovar el compliment dels terminis dels treballs, la reunió serveix fonamentalment per presentar el projecte de la pàgina web que ens ha facilitat la Fundació Universitària Martí l’Humà. Els alumnes comproven que el model de fitxa presentada al principi es manté, tot i que es plantegen alguns canvis que es miraran d’encabir en el model final. S’ensenya als alumnes que un cop confeccionat les diferents tipus de pàgines que configuraran la web de cada treball, només es tractarà d’anar copiant les diferents parts dels treballs.

També se´ls destaca que ara el més important és que vagin avançant en l’elaboració del treball i que tinguin en compte el calendari previst . Es repassen els punts que estan més per fer. Un cop revisats alguns textos de cada treball, se´ls comenta  com poden depurar i/o millorar els diferents tipus de text i el seu estil. Es comenten les fonts bibliogràfiques: en el primer cas, J. Ginesta destaca que ha trobat en els “Llibres de Festa Major de Balenyà” més informació; de moment descarten fotografiar les peces exposades al Museu Episcopal i aviat es posaran en contacte amb Edu Sallent per preparar la presentació. Pel que fa a A. Dorca, veu la necessitat de buscar més informació històrica, ella proposa entrevistar-se amb l’historiador Antoni Pladevall i Font, autor de la Història de Centelles, però se li proposa que abans ho demani a la historiadora local, Lurdes Balmes.

Els tutors confeccionaran una llista d’adreces web de consulta per a cada treball.

 

En ambdós casos, hi ha hagut pocs dies després dos contactes breus de seguiment de treball:

En el cas d’Anna Dorca, (26.10.05) se li informa que Lurdes Balmes recomana consultar els monogràfics sobre carrers publicats als programes de Festa Major de Centelles dels anys vuitanta i articles de l’historiador Josep M. Font i Rius publicats en programes d’anys anteriors. A més a més, se li proposen uns criteris de revisió de les fitxes dels carrers per tal que en redacti dues que han de servir de model per a la resta, a banda de proposar la consultar del DCVB i de les obres de Coromines per a l’origen del noms de carrer. Se li dóna una llista d’adreces web.

 

En el cas de Milà /Ginesta, (26.10.05) se´ls facilita una llista d’adreces web de les quals se’n destaquen les d’interès excursionista. Es comenta el servei que ha fet l’ús d’un comptaquilòmetres manual, facilitat pel Centre Excursionista de Tona.  Igualment, se´ls comenta criteris de correcció i se´ls facilita un manual d’ús de les majúscules (IEC).

15-09-05. Xarxa Barnils. Reunió IES Centelles-coordinadora FMH

15-09-05
Projecte Xarxa Barnils
Assumpte: Reunió Coordinadora FMH de la Garriga – direcció i professorat responsable IES Pere Barnils (2a)
Centelles, 15 de setembre de 2005

1. La coordinadora de la FMH de la Garriga, Pilar Comas, fa una visita a l’IES Pere Barnils per avaluar l’estat del projecte Xarxa en aquest institut conjuntament amb els professors responsables i el director del centre.
a) Es repassen els valors i objectius del Projecte Xarxa, aplicats en el cas concret de Centelles, i, en acabat, la coordinadora planteja un qüestionari a l’entorn de l’Aprenentatge i Servei, la Formació del professorat en aquest projecte, etc. La valoració general és positiva i d’acord amb els plantejaments inicials.
b) Notícia del treball fet fins ara: es comenta com van els dos treballs de recerca (Trec: Nomenclàtor de carrers del centre de Centelles; Trec: 3 Itineraris al voltant de Balenyà) i se’n comenta alguna mostra impresa. La valoració és positiva sobretot per la feina feta a l’estiu, per l’interès que mostren els alumnes en el treball i en la seva iniciativa.
c) Es fa saber al professorat que l’adaptació del programa informàtic Rastres per als dos treballs en curs ja serà operatiu ben aviat. Es faciliten les adreces d’Internet per a cadascun.
d) Es presenta còpia de tota la memòria del projecte escrita fins ara i que es pot trobar a la blog WebNom.
e) S’informa que les sessions del Postgrau començaran a Granollers a inicis de novembre.
2. Els alumnes que participen en el projecte (Dorca, Ginesta, Milà) es presenten a la reunió i presenten mostra del treball fet fins ara. Es comenta el sistema de treball, el grau d’implicació, el funcionament general... La coordinadora lliura un ordinador portàtil a cada grup, en préstec, a retornar al final del projecte.
3. S’acaba amb una foto de grup i amb un esmorzar a la cantina de l’institut.

7-09-05 Xarxa Barnils. 5a reunió alumnat

7-09-05
Assumpte: Reunió amb els alumnes perquè presentin la feina feta a l’estiu.
.
Reunits, a la Sala d’Informàtica de l’IES, primer amb Anna Dorca i posteriorment amb Jordi Ginesta i Josep Milà, els tutors, primerament, els presentem les webs de la WebNom, de Rastres i de Maporama; els demanem que aprofitin les estones de treball per fer-se alguna fotografia digital; se’ls ofereix l’Aula d’informàtica per al seu treball; i els fem saber que Pilar Comes, coordinadora del Projecte Xarxa, ens farà una visita a l’institut el dia 15 de setembre.

Anna Dorca, que fa el treball sobre els carrers de Centelles, comenta que ha treballat força aquest estiu i que, dels 13 carrers objecte d’estudi, ja n’ha recollit completament les informacions següents: Nom i altres noms; descripció-ubicació; història. En aquest tercer aspecte estudiat ens informa que hi ha inclòs la informació extensa i detallada del noms i motius de casa que ha recopilat de l’informant Pere Camprubí. En aquest sentit destaquem que la relació informant-alumna està resultant molt profitosa (informació oral recollida, facilitats per consultar l’arxiu municipal i altres dependències, relació intergeneracional...).
A més a més, va treballant en altres aspectes: origen dels noms, punts d’interès, i fotografia antiga i actual.
Val a dir que la fitxa patró que confecciona de cada carrer coincideix estructuralment amb la fitxa del Projecte de topònims Rastres, facilitada per FMH.
Finalment, confeccionem un calendari aproximat de tasques bàsiques entre setembre, octubre, novembre i desembre.

Jordi Ginesta i Josep Milà, que fan el treball dels tres itineraris turístics i culturals per Balenyà i Tona (i voltants), ens presenten còpia del treball realitzat. Presenten la majoria de les fitxes dels punts d’interès de les tres rutes ja elaborades (això vol dir informació recollida i ja sintetitzada en text), amb fotografia inclosa i amb disseny web molt aproximat. Ens fan saber que per fotografiar peces de la ruta que són al Museu Episcopal de Vic han hagut de demanar permís per escrit i que hauran de pagar 30 euros. Els fem saber que ho tirin tot endavant sense recança perquè l’IES se’n farà càrrec.
Exposen el que els falta fer o acabar: fer in situ, càlcul de km i redactar el recorregut dels itineraris; parlar amb Eduard Sallent, alpinista i escriptor de Balenyà, per confeccionar el pròleg del treball (Guies i web); acabar les fitxes i les fotografies. Revisió i acabats finals.

El professorat responsable ens posarem en contacte amb l’informàtic de la FMH Jordi Rispa a fi d’acordar les adaptacions que cal fer al programa bàsic Rastres per fer-lo apte per als dos treball que ressenyem.

Val a dir que l’alumnat compleix amb escreix el compliment de terminis, ara per ara, progressa en la feina, mostra capacitat de superar problemes imprevistos i fa ús dels recursos informàtics i d’altres tecnologies adequadament.

Quedem per dijous dia 15, en la trobada amb la coordinadora Pilar Comes.

11-07-05 Xarxa Barnils. 4a reunió alumnat

11-07-05
Assumpte: Reunió amb els alumnes per presentar-los l’estructura de sengles treballs.

Reunits, primer amb Anna Dorca i posteriorment amb Jordi Ginesta i Josep Milà, els tutors els presentem l’estructura ja força definida dels seus treballs (vegeu document anterior). Un cop explicada i comentada per ambdues parts, es veu la necessitat que durant l’estiu vagin recopilant informació, sobretot per a la confecció de les fitxes.

Val a dir que l’alumnat mostra força interès i en aquestes dues setmanes han avançat en els treballs: l’Anna Dorca ha contactat amb l’Ajuntament per demanar informació i també amb el sr. Camprubí, bon coneixedor de Centelles; Milà i Ginesta han detallat les rutes, els punts d’interès, la configuració de la pàgina web i la fitxa tècnica.

Quedem per a primers de setembre per fer un seguiment de cada un dels treballs i de la seva evolució.

6-07-05 Xarxa Barnils. Reunió professorat PBarnils-coordinació FUMH

6-07-05
Assumpte: Reunió amb Jordi Rispa i Pilar Comas per concretar l’estructura de les webs dels treballs de recerca.

Prèvia a la reunió a la Garriga, els professors ens reunim per trobar una estructura i un model de fitxes que compleixin aquests requisits: que reculli les necessitats del tipus de treballs que fan els nostres alumnes, que s’assembli al màxim possible al model presentat per Rastres i en el qual ja s’hi està treballant i, finalment, que sigui força clar i relativament senzill per no dificultar el seu format en pàgina web.

Les estructures són aquestes:

Estructura web Nomenclàtor (Centelles)

Informació general Plànol(s) + Nomenclàtor Autors Entrada de dades Contactes
1. Presentació (TREC, web)2.Introducció:Històrica, geogràfica...Bibliografia i fonts documentals. 1. Plànol general complet nucli urbà.2. Plànol parcial centre urbà3. Llista de carrers i fitxa dels 13 carrers treballats
FITXA:1. Nom actual (Data aprovació). Origen del nom. Altres noms.2. Ubicació i descripció3. Història4. Punts d’interès5. Personatge6. Fotos



Estructura web Rutes (Balenyà-Hostalets)

Informació general Plànol(s) + 3 Rutes Autors Entrada de dades Contactes
1. Presentació (TREC, web)2.Introducció:Històrica, geogràfica...Bibliografia i fonts documentals. 1. Plànol general municipi (i municipis veïns): rutes marcades2. Plànol parcial de cada ruta marcada amb els punts d’interès destacats (?)3. Descripció de l’itinerari de cada ruta
FITXA:1. Nom del punt d’interès Altres noms.2. Ubicació i accés3. Descripció4. Història i evolució5. Personatges6. Fotos

Un cop reunits, tant J. Rispa com P. Comes veuen força bé l’estructura presentada, tot i alguns suggeriments recollits i naturals dubtes que ja s’aniran resolent a mesura que es tirin endavant els treballs. Els alumnes ja poden anar recopilant informació i material i a partir de setembre ja se’ls ensenyarà com l’han d’anar “penjant” a la seva web.

1-07-05 Xarxa Barnils Seminari Plenari Projecte Xarxa

1-07-05
Assumpte: Acta de la darrera sessió, amb caràcter intensiu i plenari, de la primera fase del Seminari del Projecte Xarxa.

Amb l’assistència dels diferents membres de cada projecte participatiu, la reunió s’ha estructurat en:
1- Presentació de l'estat dels projectes i especialment dels avenços que s'hi han fet recentment. Val la pena de destacar la projecció del primer treball, fet com a mostra,
de les “Històries animades” del CEIP Giroi de la Garriga; el seu responsable Jordi Sedó ens explica l’alt grau d’implicació per part de l’alumnat així com el resultat altament satisfactori per part de tots els integrants. De la resta de projectes destaquem la presentació del projecte Rastres (IES Lauro de les Franqueses) basat en una base de dades (punts de diferent interès de la comarca) i de com es podrà transformar en format web; aquest projecte és força paral.lel al de l’IES Pere Barnils. També, els representants de l’IES Blancafort ens comenten la seva interessant i profitosa visita a l’empresa Estebanell i Pahisa, sobretot per comprovar l’ús de les TIC (gis) que en fan.

2- Distribució de dotacions de maquinari i recursos per cada projecte. En el nostre cas, Pilar Comas espera poder-los facilitar per primers de setembre i es tractarà de diferents portàtils (fins a 4), una càmera digital i un escàner.

3. Presentació de l'esborrany de Postgrau que aplega el treball formatiu a fer el proper curs. Les sessions aniran de novembre a abril i tindran una durada de 180 hores repartides entre 50 h. de teoria, 70 h. de sessions aplicades i 60 h. de treball de recerca. Els seus continguts es desenvoluparan en sis mòduls (APS, pissarra digital, bases de dades a l’aula, web participativa, imatge digital i creació d’un projecte d’innovació). El lloc serà el Centre Tecnològic Universitari de Granollers i finalment es decideix que tindran lloc les tardes dels dimarts (de 3 a 5 i de 5.30 a 8.30). S’aprova el programa i es fan les preinscripcions dels assistents amb matrícula lliure de taxes.

4. La sessió s’ha acabat amb un exquisit dinar a les Vinyes del Bruguer a Sta. Eulàlia de Ronçana i amb una visita a les seves vinyes i al celler.

27-06-05 Xarxa Barnils 3a entrevista alumnat

3a entrevista alumnes 27-06-05

· Abans d’entrevistar-nos amb l’alumnat, els professors ens vam trobar el 17-05 per preparar aquestes reunions. Vam veure la necessitat de concretar molt més els treballs, les seves parts bàsiques, i sobretot fixar uns mínims perquè, d’una banda, l’alumnat ja s’hi posés a treballar i, d’una altra, Jordi Rispa ens pogués facilitar la manera de com confeccionar la base de dades i/o fitxes per després convertir aquest material en format web.

· 27-06 Entrevista amb Anna Dorca. Seguint el projecte ja esbossat en l’anterior entrevista, entre ella i els tutors perfilem les parts del treball: títol, presentació, introducció (o descripció general del nucli històric de Centelles), plànol des d’on es podrà accedir a una fitxa sobre cada un dels carrers triats, una dotzena –inicialment. La fitxa serà la mateixa per a cada cas i s’estructurarà en: 1, nom actual i altres (antics, sobrenoms); 2, ubicació i descripció; 3, història; 4, punts d’interès; 5, fotos.
Igualment, alguns carrers comptaran amb l’aportació, descriptiva i subjectiva, d’algun personatge que conegui de fa temps l’indret. Aquest és el contingut principal amb què comptem treballar i per a la propera trobada (dia 11 de juliol) esperem poder contrastar els primers resultats.

· 28-06 Entrevista amb Jordi Ginesta i Josep Milà. Seguint el projecte ja esbossat en l’anterior entrevista, a partir de la proposta ja més concreta per part dels alumnes perfilem el treball: aquest tindrà dues presentacions: en format web i en guia impresa en paper. Les seves parts seran: títol, presentació, introducció (o descripció general del municipi i/o entorn de Balenyà), mapa (on apareixeran marcades les tres rutes inicialment previstes), descripció de les rutes (itineraris, horaris, punts d’interès, recomanacions...). Les rutes tindran descrits una sèrie de punts d’interès a través d’unes fitxes que es podran consultar clicant al mapa. Aquestes fitxes s’estructuraran en: 1, nom; 2, ubicació i accés; 3, descripció; 4, història i/o evolució; 5, fotos.
Igualment, alguns d’aquests punts d’interès comptaran amb l’aportació, descriptiva i subjectiva, d’algun personatge que conegui de fa temps l’indret. Aquest és el contingut principal amb què comptem treballar i per a la propera trobada (dia 11 de juliol) esperem poder contrastar els primers resultats.

9-06-05 Xarxa Barnils 3r seminari Projecte Xarxa

9-06-05 Assumpte: 3a sessió Seminari Projecte Xarxa

II sessió del Seminari del projecte Xarxa. Dia 9 de juny a les 18h a la Fundació U.M.H

0. Prèvia
La P. Comes ens informa que farem dos seminaris més entre finals de juny i principis de juliol; i alguna trobada particular amb cada centre. Cal deixar el projecte a punt per al setembre.
A més, la FMH s’ha posat en contacte amb la UGT perquè gestioni amb Educació que els professors Xarxa tinguem un matí lliure; les sessions de formació es pensen fer al SETUC de Granollers.

1. Notícies sobre la marxa dels projectes.

Els del Pere Barnils informem que no hi ha novetats i que els alumnes dels dos grups de TREC ja van perfilant els detalls estructurals dels seu treball: itinerari pels Hostalets i nomenclàtor del centre urbà de Centelles.
La Pilar Comes informa d’un programa informàtic per passar les dades d’una manera automàtica de la bases de dades (fitxa) a la web. Aquest programa servirà per al nostre projecte i per al de Rastres.
Referit al TREC Itinerari turístic, ens aporta la idea, arribada a la FMH de la mà de l’artista Pere Báscones i procedent d’un poblet escocès, de canviar la imatge del paisatge d’un lloc a partir d’itineraris o punts d’interès monogràfics –mirades alternatives, rutes alternatives(per ex. les lletres d’un paisatge, etc). La cosa avançaria cap a la idea de vincular en el projecte de l’itinerari els col·lectius del poble, els col·lectius de visitants de fora del poble... Animació en la participació de la gent. En definitiva: Aprenentatge i servei.

Els altres grups exposen com avancen els seus projectes. Pel que fa al projecte del Blancafort de la Garriga, la P. Comes ens informa que l’empresa Estebanell ens vindran a ensenyar com es treballa amb GIS als centres (aquest element també ens servirà a nosaltres). Pel que fa al Vil·la Romana, s’aprofita per fer una demostració de la pissarra digital. Respecte al projecte del Cumella, s’aprofita per presentar l’entorn d’aprenentatge a distància Moodle.

Informació sobre trobada de cartografia: www.icc.es (descàrrega de mapes per comarca i/o municipi).

2. Distribució de recursos per als diferents projectes segons les necessitats.
Ara per ara encara no han arribat. Fins a la propera sessió.

3. Planificació de les sessions de treball properes.

Farem el següent seminari el divendres dia 1 de juliol al matí.

5-05-05 Xarxa Barnils 2a entrevista alumnat

5.05.05
Assumpte: 2a entrevista amb alumnes

En primer lloc rebem el grup format per Jordi Ginesta i Josep Milà. Els comentem que el projecte tira endavant i que ara cal anar perfilant el seu projecte. Intentem descriure com s’imaginen el projecte un cop fet: sembla clara la presentació a través d’una web d’un itinerari (o diferents itineraris) amb diversos punts d’interès mitjançant fitxes que es podrien anar desplegant. També la web comptaria amb una descripció general del municipi així com una presentació que podria anar a càrrec de diferents persones del poble (persones grans, alcalde, periodista com Carles Capdevila, etc.)

En segon lloc, rebem l’Anna Dorca i li comentem el mateix. En el seu cas veiem la necessitat de concretar quina part de centre urbà començaria a treballar i també l’elaboració de la fitxa que serviria de model. Consultem la web de nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona per veure’n un exemple.

En la propera reunió (d’aquí a quinze dies), els alumnes duran una proposta ja més perfilada, així com el material principal que precisen, consultors o assessors, un calendari general...)

28-04-05 Xarxa Barnils 2n seminari (i 1r) Projecte Xarxa

28-04-05 Assumpte: 2a sessió Seminari Projecte Xarxa (i referència a la 1a sessió Projecte Xarxa 20-01-05)

I sessió del Seminari del projecte Xarxa. Dia 20 de gener a les 18h a la Fundació

1- Presentació del projecte Xarxa.

Santi Cucurella, president de la FUMH de la Garriga presenta la fundació i el projecte.

La Pilar Comas ens presenta el Projecte Xarxa a tot el grup de professors interessats. Prèviament, esclar, hi ha hagut els contactes particulars amb cada professor representant dels centres escollits (aquesta reunió primera, en el cas de l’IES Pere Barnils de Centelles, es va fer a la Garriga, la tarda del dijous 2 de desembre de 2004, entre Santi Cucurella, Pilar Comes i Joan Brussosa).
Comas destaca els punts principals del projecte: formació (Model de formació de professorat), recerca (Aprenentatge i Servei) i innovació (Tecnologies de la Informació i la Comunicació). Aquests eixos van lligats per la idea d’aplicació en un projecte concret.
A continuació presenta les empreses col·laboradores (són tres), Jordi Rispa com a assessor informàtic, el calendari previst i els estímuls o beneficis per al professorat participant i per a tot el conjunt dels centres participants.

- Presentació dels diferents projectes.

El professors de cada centre presenten l’embrió dels seus projectes. Hi ha diversitat de propostes, d’idees, de maneres d’aplicació, de cursos afectats. Val a dir que l’únic centre que proposa un projecte per a batxillerat som el Pere Barnils de Centelles. La nostra primera proposta és impulsar dos treballs de recerca de batxillerat que elaborin un nomenclàtor de carrers, amb tot l’estudi que calgui, en format web, en dues poblacions diferents.

2- Altres qüestions.
Es comenta el maquinari que pot arribar a cada centre i la necessitat de fer una visita de la coordinadora a cada centre. Comiat i il·lusions.

II sessió del Seminari del projecte Xarxa. Dia 28 d'abril a les 18h a la Fundació U.M.H

1. Presentació de l'estat dels diferents projectes.

Primerament, la coordinadora del projecte, la Pila Comes, ens presenta il·lusionada el Premi Civisme per a Alteris, i ens fa saber que tant Alteris com el Proj. Xarxa van endavant i que el Dept. d’Educació n’està al corrent. Ara per ara és factible que es concedeixi la reducció (o redistribució horària setmanal) per als professors que participen a Xarxa. Explica també que en la Línia d’Aprenentatge i Servei som pioners. I que el tema de civisme interessa al Dept.

A continuació cada grup de cada centre presenta els seu projecte: IES Lliçà (revista digital per a tot el municipi), IES Comella Granollers (Què mengem?, per a 1r ESO, web), IES Vil·la Romana La Garriga (weg-log: agenda activitats de la població per a les famílies i prevsió d’ús de la pissarra digital al centre), Escola Giroi de La Garriga (històries animades, audiovisual infantil); IES Pere Barnils de Centelles (dos treballs de recerca de batxillerat, itinerari pels Hostalets de Balenyà i un nomenclàtor de carrers del nucli de Centelles, en sengles webs), IES Blancafort de la Garriga (treballs matemàtics en GIS), Centre escolar de Sant Feliu de Codines (Meteorologia, CV a 2n d’ESO); Lauro de Les Franqueses (projecte Rastres –toponímia- a 1r d’Eso).
Quedem per a finals de maig. Explorarem la pissarra digital i la manipulació de cartografia digital.

2. Proposta de distribució de recursos tecnològics per cada projecte.
Cada projecte ja ha demanat els recursos tecnològics i avui encara no s’han pogut distribuir.

3. Altres qüestions.
Pilar Comes i Jordi Rispa ens presenten l’ampliació de la web de Xarxa amb la presència d’uns recents weblogs per a cada projecte a fi d’anar elaborant les memòries respectives, sempre obertes a la consulta per Internet.
Brindis amb xampany del Vallès Oriental i pastes dolces i salades. Tothom content.

21-04-05 Xarxa Barnils Informe 1a entrevista alumnat

21-04-05
Assumpte: missatge enviat després d’haver contactat amb els primers grups d’alumnat, abans del Seminari de La Garriga, 28-04-05; estat de la qüestió

“El projecte Xarxa a l'IES Pere Barnils va endavant.

1) Avui mateix hem tingut una primera reunió amb els dos grups de treball. Vénen a ser les dues propostes de TREC que s'adiuen més amb la nostra idea i el nostre projecte. A falta d'una confirmació final, han vist molt bé la nostra oferta.

2) 1r TREC. Són dos nois dels Hostalets de Balenyà. Volen muntar un itinerari turísticocultural pel nucli i el terme de Balenyà-Hostalets. Com pots veure, encaixa molt bé amb la nostra idea. A més a més, tenien com a objectiu final publicar-la en format revista o guia de butxaca. Només falta un pas, doncs, per fer-los arribar a la web. També cal dir que tenen certa (bona) relació personal amb un regidor (que jo també conec) de l'ajuntament.

3) 2n TREC. És una noia de Centelles que vol fer un treball sobre la via central de Centelles. El carrer més antic i principal, el carrer i els carrers del nucli. La seva primera idea és de fer-ne un treball històric. Des seguida s'ha adonat que aprofitar la cartografia digital per ser-li un gran què... Haurem d'acabar de perfilar el projecte i fins i tot li hem fet veure que si vol pot buscar parella i fer-ho en grup.

4) A en Quim i a mi ens interessava un grup de cada poble. De moment ja els tenim.

5) Dilluns d'aquesta setmana vaig parlar telefònicament amb l'arquitecte tècnic de l'ajuntament de Centelles. Dels apunts a peu de conversa i tenint en compte que no domino el tema, te'n faig cinc cèntims, que poden portar un IVA d'imprecisió:
5.1) L'ajuntament disposa de cartografia digital, i bastant treballada. Una versió a escala 1/5000, del terme, propietat de l'ajuntament. Una altra versió, a escala 1/1000, del nucli urbà, de l'Institut Cartogràfic.
5.2) L'arquitecte tècnic, però, no sabia fins a quin punt des de l'IES s'hi pot accedir. Tema legalitat. Em va dir que calia consultar-ho al secretari. El conec. I quan calgui, farem la consulta.
5.3) Va dir també que per operar amb aquest material calen programes potents: autocat, microstation, pdf, etc... Caldrà, diu, disposar de materials i programes potents.
5.4) L'ajuntament disposa també d'un ortofotomapa digital.
5.5) A més a més, disposen d'un navegador en tres dimensions sobre el terme (foto, programes...), que sí que és a l'abast...
5.6) Va afegir que als Hostalets han de disposar dels mateixos materials (em sembla recordar que va apuntar que tot ve de la Diputació), però que cal veure com els tenen de treballats, d'operatius... Ja ho consultarem.

6) Ja em diràs què et sembla abans de dijous, dia de la trobada. Segurament que ja sabrem alguna cosa més: dels alumnes (més concreció, sobretot de la noia de Centelles), de l'Ajuntament dels Hostalets...

Una abraçada,

Joan”
21-04-05

21-04-05 Xarxa Barnils 1a entrevista alumnat

Data: dijous 21 abril 2005 (hora del pati)
Assumpte: Primera entrevista amb alumnes interessats

Un cop l’alumnat de 1r de batxillerat ha lliurat les seves propostes per endegar els treballs de recerca, hem fet un prospecció per veure si hi havia projectes que encaixessin amb el projecte Xarxa. I, en efecte, almenys dos treballs s’hi acostaven força i per això vam convocar els seus alumnes.
L’entrevista tingué lloc el dijous 21 d’abril de 2005 (hora del pati) i bàsicament consistí a exposar el projecte Xarxa, precisant els avantatges i també el compromís que representava. De seguida vam veure que als alumnes convocats els podia interessar i al cap de pocs dies ens ho van confirmar: havent-ne parlat entre ells, suposem que també a casa amb els pares, i havent-ho sospesat, van accedir a apuntar-se al projecte que els vam presentar. Els projectes són:
· Jordi Ginesta, Josep Milà: Elaboració d’un itinerari turisticocultural pel terme de Balenyà.
· Anna Dorca: Estudi dels carrers que conformen el nucli històric de Centelles