7-02-06 Xarxa Barnils. Sessió Seminari (13a) i Postgrau (8a)
CTUG.Granollers
Assumpte: Sessió de Seminari del Projecte Xarxa (Sessió 13). Postgrau Tic i Educació per a la Ciutadania (Sessió 8)
Seminari
Els diferents grups de treball del projecte Xarxa anem elaborant la memòria, anem preparant material per a l’alumnat, etc. Per part nostra, comprovem l’estat d’elaboració dels webs dels nostres treballs de recerca, amb correccions i revisions diverses.
Postgrau
Agustí COROMINES, mestre i productor d’audoivisuals. Mitjans audiovisuals a l’escola
Jordi Sedó, CEIP Giroi, la Garriga: presentació ProXarxa
Agustí Corominas inicia la sessió incidint en la importància d’aquest mitjà, la seva aplicació a l’ensenyament i la necessitat de conèixer el seu llenguatge (recorda com a anècdota que el primer reportatge que preparà ja fa dècades durava 40 minuts i l’últim que ha elaborat en dura 2). Així, a diferència del text que proposa, l’audiovisual ja presenta. En la imatge, i per sobre de la raó, es destaca la capacitat emotiva o sentimental. La imatge pot ser impactant i efectiva (és més fàcil que un alumne conegui més Bush que no pas un veí o el seu alcalde).
Tot seguit repassa a grans trets la història de la comunicació: de la paraula purament oral, adaptable, inexacta a l’escola grega; l’aparició de la impremta durant el Renaixement, la idea de l’autor, l’escola del llibre que mediatitza la informació, la fixa, es torna atemporal i més rígida; i el gran impacte dels mitjans audiovisuals al llarg del segle XX, davant d’aquest canvi l’escola s’hi ha d’adaptar i aquests mitjans s’hi han d’anar integrant.
Coromines creu en la necessitat de crear nous espais en el marc de l’ensenyament i fer així que l’alumnat rebi la informació per diferents fonts o mitjans. L’ús de l’audiovisual a l’escola pot ser vist o tractat des de dos enfocaments diferents i que cal distingir: com a lectura o com a creació. Pel que fa a la lectura, Corominas subratlla que cal conèixer i fomentar el llenguatge propi de l’audiovisual; en aquest sentit també destaca que l’escola ha de buscar “aliats” per realitzar un bon treball, no podem esperar que el mestre sigui entès o tècnic del mitjà emprat. Pel que fa a creació, distingeix inicialment entre l’elaboració d’un reportatge o documental o bé la creació d’una història o ficció. En el primer cas cal evitar la idea de voler fer grans produccions; per això, els textos no poden ser gaire llargs (l’entrevista mai és objectiva sinó el reflex d’una vivència) i els passos a seguir podrien ser: 1r, recopilació d’informació, 2n, concreció del que volem dir i, 3r, ordenació de la informació (guió).
En el cas de l’elaboració d’històries fictícies també posa molt èmfasi en el treball previ, sobretot en la confecció d’un bon guió així com en la definició dels personatges (indicis externs, interns, el seu rol, la seva complexitat, els seus conflictes, valors, etc.) La seva descripció servirà per establir paralel·lismes (conte de fades, Pigmalió, Pretty woman, Història d’una geisha; herois: Hèrcules – Rambo...) També acaba destacant la importància sobre el lloc o el temps escollits: mai no són neutres sinó font de versemblança i d’informació.
Història animada, l’experiència del CEIP Giroi
Per la seva banda, Jordi Sedó, mestre del CEIP Giroi de la Garriga, explica la seva experiència en l’elaboració d’una història animada, treball pertanyent al projecte Xarxa. Sedó, tot i un cert escepticisme inicial, es mostra totalment satisfet del projecte. Coincideix amb Corominas que els recursos tècnics han de ser exteriors (no a càrrec del propi mestre). Ell destaca que és mestre de llengua i que el seu treball consistia principalment en l’elaboració d’un guió per tal de treballar tot un seguit d’hàbits que intervenen en l’expressió escrita. Descriu tot el procés: la idea inicial que són els mateixos alumnes que fan la seva història, els motius inicials que porten a escriure un text, la “pluja d’idees”, la necessitat de triar, resumir, esquematitzar... Després d’una primera redacció, la detecció d’errors tant de coherència, cohesió i adequació com de correció, el foment del sentit crític i la necessitat de consensuar, la percepció que escriure és laboriós però que val la pena perquè així els resultats milloren, tot un treball sobre tècniques de descripció i/o narració... Finalment el treball de portar el guió a la il.lustració. Sedó insisteix que el treball final, certament exitós per tot el que representa pels propis nens, pares, escola... no és un fi en si mateix sinó un mitjà per “aprendre llengua”.
Per acabar la sessió, Corominas elogia el treball d’”Històries Animades” i en destaca la necessitat de ser exhibit com a resultat final, el seu format breu, la rigorositat en el treball narratiu (guió resumit), el treball interdisciplinari, que aquest tipus de treballs resulten cars però que l’animació és clau. Exemple d’això és que encara avui els dibuixos animats generen una gran dosi d’il·lusió i que tots tenim el nostre “mite animat”.
0 comentarios