21-02-06. Xarxa Barnils. Sessió Seminari (15a) i Postgrau (10a)

21-2-06. Xarxa Barnils. Sessió Seminari (15a) i Postgrau (10a)

21-02-06
CTUG. Granollers
Assumpte: Sessió de Seminari del Projecte Xarxa (Sessió 15). Postgrau Tic i Educació per a la Ciutadania (Sessió 10) Seminari Els diferents grups de treball del projecte Xarxa anem elaborant la memòria, anem preparant material per a l’alumnat, etc. Per part nostra, primerament, repassem amb Jordi Rispa l’estat de la web del treball sobre els carrers del nucli antic de Centelles i , en segon lloc,  preparem l’exposició que farem tot seguit del nostre projecte. Postgrau  IES Lauro, les Franqueses: presentació ProXarxa: “Rastres” Pilar Comes introdueix la sessió tot exposant l’evolució que ha sofert el Projecte Rastres: d’un treball basat en una base de dades fins a un lloc web. En aquest sentit, a banda de l’evolució tecnològica d’aquest projecte de treball en topònims, destaca, tant en l’origen com en l’actualitat, el component d’incentiu per a l’aprenentatge d’aquest enfocament. Els professors de l’IES Lauro presenten el seu projecte: se centra en una Unitat de Suport a l’Educació Especial, més un treball en 1r d’ESO, i hi apliquen el projecte Rastres que té com a nexe d’unió de totes les activitats el treball de topònims pròxims a l’alumnat. Entre altres aspectes, comenten que les TICs motiven molt l’alumnat “especial”, que els objectius han de ser molt clars i definits a l’hora de posar-se a treballar, que cal planificar tot el projecte, que és necessari el treball de camp. Finalment, valoren molt positivament la interrelació entre la USEE i l’alumnat de 1r d’ESO. Pilar COMES, Jordi RISPA  (FUMH La Garriga). Base de dades en el programari educatiu Comença la sessió Pilar Comes presentant la idea que cal fomentar els IES com a nodes de coneixement cap a la societat (cal capgirar les relacions establertes fins ara, entre elles la funció del docent). En el cas del Projecte Rastres, un grup de professors del Vallès Oriental, al 1999, s’adreça al CEP corresponent i demana un projecte per treballar  a fi que l’alumnat conegui l’entorn. Amb una subvenció d’una empresa privada, coordinat per la mateixa Comes, es fa un treball en topònims amb l’ajut d’ordinadors en diferents aplicacions, sobretot a través de la base de dades (“contenidor endreçat de la informació en fitxes”). A Rastres s’hi barregen diferents bases de dades: es van mecanitzant les diferents informacions (fitxes...). Al final de tot, el treball desemboca en aprenentatge i servei. S’hi arriba per inducció. Jordi Rispa, informàtic, és l’encarregat d’exposar el concepte de base de dades i la seva implicació en el programari educatiu. Històricament parlant, un primer estadi equivaldria a la llista telefònica; un segon estadi, a les fitxes enciclopèdiques; un tercer, així com un llibre, per cada pàgina camps d’informació diferents. A partir d’aquesta exposició del mètode de treball de recerca en base de dades, que fàcilment desemboca en aprenentatge i servei, si la recerca es posa a l’abast de la comunitat, tant Comes com Rispa van reflexionant a l’entorn de l’aplicació educativa: A Rastres l’alumnat endreça una informació ja existent, la societat no perd la seva identitat, per la feina de recuperació d’informació en perill d’extinció. El mètode de treball segueix els passos següents: es tria una unitat de recerca; es defineix el mètode de treball; es trien i es busquen uns suports tecnològics; es comparteix recerca i aprenentatges (treball en equip, col·laboracions); el paper del professor és de guiatge (procés clàssic d’investigació). Recerca més aprenentatge i servei més contactes intergeneracionals més base de dades dóna com a resultat una experiència completa. Les TIC actuen com activadors de consciència emocional.  IES Pere Barnils, Centelles: presentació ProXarxa: “WebNom”  

Nosaltres mateixos, Joan Brussosa i Quim Pratsobreroca, de l’IES Pere Barnils de Centelles, en un dia que no teníem previst, després d’un esbós ràpid, presentem a la resta de companys del projecte Xarxa el nostre projecte propi.

 

Inicis. El Projecte Xarxa, promogut per la FUMH de la Garriga volia arribar al sud d’Osona. O sia: Centelles. Un cop entrats en converses, i vistos els objectius generals, l’IES Pere Barnils proposa muntar el seu projecte a partir de dos Treballs de Recerca de Batxillerat. El nostre institut ja té tradició de muntar, conjuntament amb l’Ajuntament de Centelles, una exposició pública, al mes de juny, d’alguns treballs de recerca. Aquí s’hi troba una pràctica puntual i evident d’aprenentatge (el TREC) i servei (la presentació a la comunitat). També s’hi pot veure el concepte del centre escolar com a node de coneixement. I es tirarà per aquest camí.

 

TIC. En coordinació amb la FUMH de la Garriga, s’aprofita l’evolució del Projecte Rastres de base de dades a web connectat per elaborar dos webs derivats. En aquest sentit, relacionem dos treballs de recerca ja triats i aprovats al nostre centre al mètode d’APS i, sobretot, a les TIC.

 

Dos treballs de recerca de batxillerat, dos webs. Al mes de maig passat, es van seleccionar dos treballs de recerca de la llista de treballs dels alumnes de 1r de batxillerat del nostre centre seguint el criteri de tenir connexió amb l’APS. Es va oferir la possibilitat a aquests alumnes de ser tutoritzats a l’entorn del Projecte Xarxa (amb totes les possibilitats noves que se’ls oferien: acabar el treball en format web, poder disposar d’eines com ordinador portàtil, màquina digital, etc. Van acceptar.

 

Per un cantó, hi ha el treball d’una alumna de Centelles, Anna Dorca, centrat en l’estudi històric i urbanístic dels carrers del nucli antic de la seva població. El treball basava la recerca en la informació històrica, urbanística, amb fotografia antiga i moderna, dels carrers del casc antic. Pel que fa a les TIC, treballava en base de dades (cada carrer, una fitxa), feia tractament de fotografia (per cert, les fotografies antigues van ser escanejades a l’arxiu municipal de Centelles mateix) i s’acabava en presentació web (http://webnom.proxarxa.net). Pel que fa a l’APS, a banda de l’exposició pública a través de la xarxa d’un treball sobre un aspecte del seu poble, l’Anna Dorca va obtenir molta informació gràcies a fonts orals, sobretot amb l’informant Pere Camprubí, persona molt coneixedora de la història i de la història popular recent de Centelles. El contacte intergeneracional va funcionar a ple rendiment.

 

Per un altre cantó, tenim el treball d’un grup de dos alumnes, Jordi Ginesta, de Balenyà Hostalets, i de Josep Milà, amb infantesa a l’Ajuda (Balenyà) i actualment resident a Tona, centrat en l’elaboració de tres rutes a peu per l’Alt Congost (pels municipis de Balenyà –sobretot-, Centelles i Tona). El treball basava la recerca en la informació històrica, artística, geogràfica i paisatgística en l’elaboració d’uns 24 punts d’interès repartits en les tres rutes creades.  A banda del reportatge fotogràfic de cada punt d’interès, es descriu pas a pas l’itinerari de cada ruta, quilometrat, i es presenta tot plegat amb unes introduccions breus i clares de Balenyà i Tona, i una justificació del treball. Pel que fa a les TIC, treballaven en base de dades (cada punt d’interès, una fitxa), feien tractament de fotografia i s’acabava en presentació web (http://webrutes.proxarxa.net). Pel que fa a l’APS, a banda de l’exposició pública a través de la xarxa d’un treball de rutes que combinen la història i l’excursionisme (turisme actiu, turisme cultural), els alumnes van obtenir molta informació gràcies a diverses fonts orals consultades. El contacte intergeneracional també va funcionar a ple rendiment.

 

Vam resumir les informacions anteriors a l’auditori, vam projectar en pantalla gran els dos webs i vam presentar-les amb un cert detall,  i vam destacar especialment dues coses: primera, pel que fa al treball dels carrers, el contacte intergeneracional amb Pere Camprubí i la recerca en fotografia antiga (ara a l’abast a la Xarxa); segona, pel que fa al treball de les rutes, la incidència clara en la població receptora (principalment els habitants de Balenyà) a partir de la lectura en veu alta del pròleg del treball, escrit per Edu Sallent, alpinista i escriptor, fill de Balenyà. El text és un exemple preciós de la constatació des de fora d’un treball  fet en un centre escolar que pot tenir un gran servei per a la comunitat. 

 

Per exemple: “Ara passo caminant per alguns dels indrets que ells han documentat i me’ls miro amb uns altres ulls. Ara conec més detalls i més història sobre els punts clau del poble. A mi, més que un treball de recerca, m’ha suposat un treball de descoberta (i em semblava que l’entorn de casa ja el tenia vist i conegut, ignorant de mi.... Els agraeixo  de veritat que m’hagin ensenyat aquest grapat de tresors populars. I crec que no seré pas l’únic a qui la curiositat, capritxosa, farà calçar les sabates de caminar, preparar la motxilla i perseguir els moments de paisatge i d’història que aquestes pàgines destil·len”.

 

A més a més, fem d’altaveus d’algunes idees que els alumnes expressen a la Presentació del treball i que demostren la voluntat d’incidir en la població.

  Per exemple: “Després de sentir durant anys i anys que els Hostalets de Balenyà no tenia res d’interessant, ja començava a ser hora que algú es plantegés fer algun treball o llibre per donar a conèixer tot allò que la gent ignorava. Aquests hem estat nosaltres, dos estudiants de segon de batxillerat amb un treball de recerca que hem fet amb molt de gust”.  Pros i contres de l’experiència 

Pros

 

1. En principi, l’evolució del primer projecte Rastres de base de dades a web connectat per elaborar dos webs derivats, ha funcionat bé. S’han hagut de fer adaptacions a cada treball en el programari, però no hi ha hagut complicacions grans.
2. Lligat amb l’anterior, aquest paquet informàtic es pot concebre com una “maqueta” que es pot multiplicar, que es deixa a disposició, sempre sota la supervisió de la FMH de la Garriga, per adaptar-se a nous treballs.
3. L’ús de les TIC i l’enfocament en APS ha estimulat l’alumnat en la realització del treball de recerca de batxillerat.
4. Esperem un cert ressò en els municipis estudiats: en la presentació pública, en les consultes que puguin tenir els webs un cop siguin divulgats, etc.
5. La demostració i la visualització que molts treballs de recerca, com ara aquests del nostre projecte, ja tenen d’entrada components d’APS que, si es destaquen, s’hi reflexiona, s’impulsen i s’amplien, l’enfocament pren les millors dimensions en el canvi d’educació que volem propagar.
6.  

 Contres 

1. Si bé la creació dels webs no ha estat complicada, els acabats, els darrers retocs, s’han anat allargassant durant mesos. Aquest fet es deu a la naturalesa pròpia d’un treball de recerca de batxillerat, realitzat sobretot durant el 2n curs (temps limitat, sessions de treball fora de l’aula, en hores extres, etc.) i al fet que era la primera vegada que s’entomava un projecte així (FUMH, professorat, alumnat).
2. Que siguin treballs de recerca fa que el treball sigui fora de l’aula: és difícil un ritme seguit i un seguiment constant per part del professorat.
3. En el moment que els alumnes s’adonen que han de presentar el treball de recerca de batxillerat per a ser avaluats, priva més el treball acadèmic que la concreció posterior en web.
4. La dedicació del professorat i l’envergadura del projecte d’innovació afecten només tres alumnes.
5. Que el projecte es centrés en treball de recerca va fer que de seguida es tingués un ritme de treball alt (de juny 2005 a gener 2006), i que després, presentat i avaluat el treball i entrats els alumnes en la segona part d’un curs com el 2n de batxillerat, decaigués; en contra d’aquesta situació, les evolucions de treball més òptimes són aquelles en què el ritme i la intensitat de treball van creixen lentament i progressiva.